Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vantar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VANTAR v. refl.
Vanar-se (occ., alg.). Plena de seny, molts hòmens són qui's vanten | que han ben vist Amor e conegut, Ausiàs March xv. Ell attemptarà fer més greuges... car axí se n'és ja vantat en moltes parts, doc. a. 1444 (arx. mun. d'Igualada). Volia hauer glòria dels fets que feya, dels quals li playa vantar-se, Curial, iii, 35. Sense vantar-se'n, s'inclinà cada dia més obertament devers l'art i la fantasia, Pla Rus. 53.
    Fon.:
bantás (Durro, Tremp); sa vantá (Alg.); abantás (Esterri); abantáɾse (Ll., Priorat).
    Etim.:
del llatí vg. *vanĭtari, freqüentatiu de vanari, ‘dir coses vanes’.