Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vapor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAPOR m. (i ant. f.): cast. vapor.
|| 1. Gas en què es transforma un líquid o un sòlid absorbint calor; es diu especialment del vapor d'aigua, o sia, del gas en què es converteix l'aigua per escalfament. Consumarà alcuna mala humor..., la qual porgarà per suor e per vapor, Llull Doctr. Puer., 78, 15. ¿Quina cosa és la nostra vida sinó una vapor de fort petita durada?, Canals Carta, c. 70. La vapor de matí se lleve de terra, Sermons SVF, ii, 106. Hix de aquella [carn] una vapor que sent al boch, Albert G., Ques. 10. Evitar de dir... babor per vapor, Pau Regles 302. Lo Sol alsa los vapors de les aygues, Lacavalleria Gazoph. De la caldera... s'alcen núvols de vapor, Rosselló Many. 24. Màquina de vapor: màquina moguda per la força expansiva del vapor d'aigua.
|| 2. Nau que rep la seva propulsió d'una màquina de vapor. Cap a València en lo vapor Mallorquí, Penya Mos. iii, 112. Es vapor correu de Barcelona, Ignor. 10. «Prendrem el vapor fins a Marsella».
|| 3. Fàbrica de teixits, en la nomenclatura del segle XIX i principis del XX (perquè les dites fàbriques solien funcionar amb màquina de vapor) (Barc., Terrassa, Manlleu). A Manlleu. els Rusiñol hi tenien un «Vapor», és a dir, una fàbrica de teixits, Pla Rus. 20.
|| 4. Motor mogut per la força del vapor d'aigua, destinat a treure l'aigua dels camps fondos d'arrossar (val.).
    Fon.:
bəpóɾ (or.); bapóɾ (occ., Val.); bapó (La Llitera); vapóɾ (Cast., Al.); vəpóɾ (bal.).
    Intens.
(sobretot en l'accepció || 2):—a) Augm.: vaporàs, vaporarro.—b) Dim.: vaporet, vaporetxo, vaporeu, vaporiu, vaporoi, vaporingo.—c) Pejor.: vaporot.
    Etim.:
pres del llatí vapōre, mat. sign. ||1.