Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vas
veure  2. vas
veure  3. vas
veure  4. vas
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VAS m.
|| 1. Recipient destinat a contenir un líquid; cast. vaso. En axí com un vas qui sia en la mar és ple per l'aygua de la mar, Llull Arbre Sc. ii, 158. De la aygua de la qual font umplí lo vas que portaua, Eximplis, i, 322. Lexà molts de vasos d'or e d'argent, Boades Feyts 129. Vasos sagrats: els recipients destinats a l'administració de sagraments i a cerimònies del culte. Especialment: a) Recipient relativament petit, de forma cilíndrica o cònica, destinat a beure-hi aigua o vi. La Musa el vas ha omplit de son licor celestial, Llorente Versos 85.
|| 2. Cavitat on se soterren els morts; sepultura (mall.); cast. sepulcro. «Quan a dins l'església entrau, | que los vasos trepitjau, | los difunts fan sentiment; | veies què ha de fer la gent | d'allà on vós habitau!» (cançó pop. Mall.). Sé que al dia del judici, con levaré de mon vas, que'm levaré nèdeu, Llull Cont. 16, 18. E fas podrir les carns dins en lo vas, Ausiàs March xcvii. Farà bon salt | del lit al vas, Spill 8089. Elegint la mia sepultura en lo vas de mon pare e dels Bausans, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 201). No basta qua els cadàvers no dormin en llur vas, Alcover Poem. Bíbl. 72. Pudir com a carn de vas: fer molta pudor (Mall.).
|| 3. a) En un animal, canonet per on círcula la sang, la limfa o un altre líquid orgànic; cast. vaso. Quant sereu al vas de la esperma vós ho conexereu, Dieç Menesc. ii, 101. Vasos sanguinis: les venes i artèries. Vasos limfàtics: conductes transparents, proveïts de vàlvules, que porten a les venes la limfa i el quil.—b) En les plantes, tub format per una sèrie de cèl·lules superposades que han perdut les parets de separació.
    Fon.:
bás (pir-or., or., occ., Val.); vás (Cast., Al., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: vasàs.—b) Dim.: vaset, vasull.—c) Pejor.: vasot.
    Sinòn.:
— || 1a, got, tassó;— || 2, sepulcre, sepultura.
    Etim.:
del llatí vg. vasum, var. del clàssic vas, mat. sign.

2. VAS prep. ant., provençalisme,
per vers o ves; cast. hacia. No faça vas él falió, Llull Rim. 437. Metats de la gent vas Moncay, Muntaner Cròn., c. 272. E tornet-se'n vas sa maysó, poema del segle XIV (arx. parr. de Freixenet).

3. VAS
Forma de segona persona singular del present d'indicatiu del verb anar. (V. anar).

4. VAS ant.
Forma aglutinada per va's (compost de va, 3a pers. singular del present de anar, i de es, pronom personal reflexiu). Aquell escuder exí del hostal e vas ajonollar e humiliar al caualler, Llull Felix, pt. i, c. 8. E la terra vas obrir (=va's obrir=es va obrir), Turmeda Diuis.