Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  veí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VEÍ (ant. escrit vehí), -ÏNA adj. i subst.: cast. vecino.
|| 1. adj. Situat molt prop. En aquell regne ha pau on amor de príncep e amor de poble són vehines, Llull Mil Prov. 391. No solament hac ab los reys vehins seus guerres, mas ab lo seu poble, Pere IV, Cròn. 21. Les paraules deuen esser vehines e confines de la matèria de la qual hom parla, Genebreda Cons. 166. Sabíeu que la mort ab tan gran pena me era vehina, Tirant, c. 195. Del Carmel davalla, | i del Faran veí baixen, rabents, Alcover Poem. Bíbl. 56. De Sant Galdric en la veïna altura, Canigó ix. Se fa sentir, abans llunyana, després vehina, Costa Agre terra 150.
|| 2. m. i f. Persona que viu al costat o molt prop (de tal casa, de tal carrer o barri). Los vehins de qui és aquella frontera affollada, deuen aquella carrera adobar, doc. a. 1272 (Mem. Ac. B. L., ix, 122). La dona jove e'l macip eren veins e veien-se suvint, Llull Blanq. 12. Quants ous fa dins l'any la gallina de la sua vehina, Metge Somni iii. Va treure el cap per la porta una veïna, Massó Croq. 148.
|| 3. m. i f. Persona que té domicili (a tal o tal població). No romàs per comunimenz de baile ni de ueins, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). Els padrons de veïns no són diplomes de superioritat, Alcover Poem. Bíbl. 88.
Vehí (escrit també dialectalment Vaí o Baí): llin. existent a Aiguaviva, Celrà, La Bisbal, Vulpellac, Granollers, Barc., etc.).
    Loc.

No té veïns, o Està lluny de veïns: es diu irònicament d'una persona que s'alaba a ella mateíxa, que no espera els elogis d'altri.
    Refr.
—a) «Val més un bon veí que un mal parent»; «Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca»: significa que sovint hem de tenir més confiança en l'ajut dels nostres veïns que en el dels nostres parents.—b) «Déu ens lliuri d'un mal veí, i d'un aprenent de violí»; «No hi ha més mal veí que un aprenent de violí»: es diu perquè un que aprèn de tocar el violí dóna molta molèstia als veïns amb els grinyols que fa fer a l'instrument.—c) «No hi ha pitjor veí que la terra prop del camí»: vol dir que el qui té terra vora del camí, está exposat a les incursions i llatrocinis dels qui passen.—d) «Qui té mal veí, té mal matí»; «Qui té un mal veí, no pot dormir»: es refereix a les molèsties que dóna un veí desconsiderat, amb els seus crits, sorolls, etc.—e) «Qui espera les veïnes, no ou totes les matines»: significa que generalment la persona que ha d'anar amb altres s'exposa a arribar tard perquè aquelles no es reuneixen a temps (Tarr.).—f) «El pa de la veïna, és medecina»: vol dir que sovint les coses de casa d'altri ens semblen millors que les nostres.—g) «Quan vegis la barba de ton veí afaitar, posa la teva a remullar»: significa que el mal que sofreixen els altres ens ha de servir d'avís per a evitar-nos el.—h) «Lo que menja el meu veí, poc profit em farà a mi».—i) «No té pa ni vi, i convida el veí»: es diu de la persona que no té prou menjar o diners per a ella i convida o dóna del seu a altra gent.—j) «Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa».
    Fon.:
bəí (pir-or., or.); beí (occ., Val.); veí (Cast., Al.); vəí (Tarr., bal.); vaí (alg.).
    Var. ort.
ant.: vey (Llull Cont. 75, 11; Cost. Tort. III, xi, 2); veyn (Jahuda Dits, c. 23); veyí (Eximplis, i, 39).
    Var. form.:
vesí.
    Etim.:
del llatí vĭcīnu, mat. sign.