Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vel
veure  2. vel
veure  3. vel
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VEL m.: cast. velo.
|| 1. Tros de roba destinat a tapar una cosa i ocultar-la a les mirades; especialment: Tros de roba prima o trepada amb què les dones es tapen la cara o el cap. Test pla en savenes o en vels, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 79). Exceptats axí mateix vels, savenes, capels, ganday... e semblants arnesos, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 191). Aquest vel no és bé ensafranat, e aquest altre no és bé estufat e aquest penja massa d'aquesta part; done'm aqueix altre pus curt, e fe'l estar pus tirant que aquell que tench al front, Metge Somni iii. Vestint-se de dol, ells e tota la gent sua, hagueren vels e mantells per a la dolorosa Mare, Villena Vita Chr., c. 212. Se colombra confusament... com a través d'un vel vaporós i mòvil, Rosselló Many. 25. El vel del temple: cortina que hi havia en el temple de Jerusalem i que, segons els evangelistes, es va esquinçar de dalt a baix en el moment de la mort de Jesucrist. Lo vel del temple se esquinçà, Gerson Passio, c. 12.
|| 2. Part del vestit de les religioses que els cobreix el cap. Prendre el vel: professar com a religiosa. En lo die de pendre el vel de monja, Orlandis Poes. 31.
|| 3. Cosa que impedeix la visió clara de quelcom. Ab vel d'ignorància la culpa envelar, Passi cobles 20. Devall un vel de cendra les brases s'apagaren, Salvà Poes. 130. Un vel d'or embolcalla l'olivar, Barceló Poes. 59. Tirar un vel sobre una cosa: no parlar-ne més, procurar oblidar-la.
|| 4. Membrana animal o vegetal comparable a un vel de tela. En els bolets, membrana molt prima o filaments que uneixen la rebava del capell amb el pedicel.
|| 5. Vel del paladar: úvula.
    Loc.

Un vel de Déu: una persona de gran bondat, molt virtuosa (Barc., Gir.).
    Fon.:
bέɫ (pir-or., or., occ.); bέ̞ɫ (Val.); vέ̞ɫ (Cast., Al., Maó); və́ɫ (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: velàs, velarro.—b) Dim.: velet, veletxo, veleu, veliu, veloi.—c) Pejor.: velot.
    Etim.:
del llatí vēlum, mat. sign.

2. VEL (i millor escrit vèl).
No hi ha vèl o No hi ha més vèl: no hi ha altre remei, no hi ha dubte (Mall.); cast. no hay tutía. El m'has d'arribar a pendre: no hi ha vel, Alcover Cont. 16. No hi ha vel: En Massot l'atzufa, Alcover Rond. ii, 278.
    Fon.:
vέ̞ɫ (mall.).
    Etim.:
pres del llatí vel, conjunció disjuntiva.

3. VEL, VELA adj., grafia ant.:
V. vell.