Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  venjança
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENJANÇA f.
Acció de venjar o de venjar-se; cast. venganza. Fer venjança o Prendre venjança: venjar-se. Prec-vos que en altra manera de mi prengau venjança, Llull Blanq. 4. Per fer venjansa de la dita injúria, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 42). Tothom que olvidi ofenses y venjanses, Ignor. 79. Per la lluita i la venjança | forjaren el glavi agut, Alcover Poem. Bíbl. 15. Donar venjança a algú: venjar-lo. Yo us daré venjança de vostres enemichs, Tirant, c. 24.
    Fon.:
bəɲʒánsə (Barc.); beɲʧánsa (Val.); vəɲʒánsə (Palma).
    Var. ort.
ant.: veniança (Alegre Transf. 40); vangansa (Graal 22); venyança (Llull Arbre Sc. ii, 284).
    Etim.:
derivat de venjar.