Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ventre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENTRE m.: cast. vientre.
|| 1. Cavitat del cos que conté l'estómac i els budells. Temperança sia senyora del meu apetit e ventre, Llull Blanq. 6. Ço que entra per la boca va en lo uentre, Evang. Palau. Sí que jamés fam se part de lur ventre, Ausiàs March civ. Ple d'escarnis | de ventres tips, sóc ara | amic de les riqueses, Espriu Cam. 50. Fluix de ventre o Corrença de ventre: diarrea. Flux de ventre o cambres clares: Diarrhoea, alvi profluvium, Pou Thes. Puer. 158. Baix ventre o Davall-ventre: la part més baixa de l'abdomen.
|| 2. Vísceres contingudes dins la dita cavitat; budells. No gos tenir... per uendre caps de ouelles... ne ventres ne budells ne frexures, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Fo ab un ventre de bou ple de buyna escobat, doc. a. 1393 (Ardits, i, 8). En una cassolà de ventres y peus, Guinot. Capolls 81.
|| 3. Cavitat on es fa la gestació del fetus. Lo fill de Déu ajustà's a si natura humana en lo ventre de nostra Dona, Llull Gentil 182. I al ventre de les mares ressona angèlic plor, Atlàntida iii.
|| 4. Regió exterior del cos corresponent a la dita cavitat. La hun és stat nafrat al bras e al ventre, doc. a. 1417 (BSAL, vii, 392). Del ventre que ha... no te'n diré res per ma cortesia, Metge Somni iii. Arrestrant es ventre per sa terra, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 762).
|| 5. La part més ampla i convexa d'un objecte, sobretot d'un recipient o d'un múscul. Del ventre del dit pitxer, Inv. Anfós V, 172. Lo ventre o tou (del vaxell): Alveus, Pou Thes. Puer. 50. Ventre de la filosa: la part més ampla de la filosa, on posen el cerro que han de filar; cast. rocador. Ventre de la cama: la part més gruixuda de la cama; cast. pantorrilla. Aixecant-se els pantalons s'esgratinya el ventre de la cama, Bertrana Herois 9.
    Loc.
—a) Ventre com una cuba, o com un tabal, o com un tambor, o com una guitarra: ventre molt gros o molt ple.—b) Dur el ventre aferrat a l'esquena: estar molt magre o tenir molta fam (Mall.).—c) Tenir el ventre a l'esquena: estar molt dèbil per escassesa de menjar.—d) Anar de ventre o Fer de ventre o Donar de ventre o Buidar el ventre: defecar.—e) Girar el ventre: fer oi, produir ganes de vomitar.—f) El ventre no vol obeir: el ventre no digereix bé.—g) Aconsolar el ventre: mitigar el mal de ventre.—h) Treure el ventre de mal any o de guerxesa: menjar abundantment i de manera desacostumada.—i) Treure el ventre de lloc: atipar-se excessivament.—j) Anar prim de ventre: no menjar prou per a la gana que té.—l) Tenir ventre de gitano: no esser delicat en el menjar.—m) Fer ventre: tenir el ventre gros per prenyat.—n) Estar amb el ventre a les dents: estar una dona en els darrers temps del prenyat.—o) Fer bon ventre: agradar molt (Vallès, Penedès).—p) Des del ventre de la seva mare: des que va néixer.—r) No tenir ventre ni entranyes: esser molt prim, magre de cos.—s) No et farà mal de ventre: es diu a algú per indicar-li que no obtindrà allò que desitja.—t) Donar mal de ventre: donar preocupacions fortes.—u) Dur molt de ventre d'algú: estar-ne molt cansat o disgustat.—v) Fer venir el ventre al coll: molestar molt, fins a fer perdre la serenitat (Eiv.).
    Refr.
—a) «El ventre porta les cames»: significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou.—b) «El ventre no s'entén de raons» (o «no mira raons»): vol dir que la fam té exigències molt peremptòries.—c) «Un ventre fart no coneix un dejú» (o «un de buit»): indica que la gent rica no sol pensar en els pobres.—d) «Un mal de ventre, cagant se trempa».—e) «Ventre ple, enteniment gros»: significa que després d'una gran menjada el cap no està gaire per a pensar.—f) «Cosa dolenta, fora del ventre»: vol dir que cal eliminar les coses que ens han indigestat, i fig., que cal dir les coses que sentim la necessitat de declarar.—g) «Fa mal ballar amb el ventre buit»: indica que si estam mal alimentats no podem tenir bon humor ni delit de treballar.—h) «Qui no posa el ventre en perill, no pot morir fart»: significa que per a obtenir beneficis hem de posar-hi l'esforç que calgui.—i) «¿Tens mal de ventre? Posa-t'hi una rella calenta»: dita vulgar humorística (Empordà).—j) «Del ventre de la seva mare, ningú en neix ensenyat».—l) «Si la fira és dolenta, ¿quina culpa en té el ventre?»: vol dir que encara que els negocis vagin malament, cal satisfer les necessitats naturals.—m) «Tots són d'un ventre, però no d'un temple» (bal.); «Tots d'un ventre, i cada u de son temple» (val.): significa que encara que siguin germans, les persones són molt diferents de temperament, de caràcter, etc.—n) «De prometre, no en fa mal el ventre»: significa que prometre no perjudica, si el qui promet no compleix la promesa.
    Fon.:
béntɾə (pir-or., or.); béntɾe (occ., Val.); véntɾe (Cast., Al.); véntɾə (Valls, bal.); véntɾa (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: ventràs, ventrarro, ventrarràs.—b) Dim.: ventret, ventretxo, ventrel·lo, ventreu, ventriu, ventró, ventroi, ventringo, ventrengo.—c) Pejor.: ventrot.
    Etim.:
del llatí vĕntre, mat. sign.