Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ver
veure  2. ver
veure  3. ver
veure  4. ver
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VER, -VERA adj.
|| 1. Conforme a la veritat; que expressa veritat; cast. verdadero. Aquelles paraules no eren veres, Llull Felix, pt. i, c. 6. La tua conclusió és vera, Metge Somni i. Saber departir ver de fals, ibid. i. Que'l cert y lo ver hoysses de mi, Passi cobles 21. Sas paraulas creguent veras, Aguiló Poes. 31. Dir ver: dir coses conformes a veritat; cast. decir verdad. Esser ver: esser conforme a veritat; cast. ser verdad. E açò no és ver, segons que rahó demostra, Llull Gentil 17. No'ns par que puga esser ver que ell entesés en aytals coses, Epist. Pere 135. Certes tu dius ver, car manifestament veig..., Genebreda Cons. 137.
|| 2. Que és real, que és allò que representa o que s'anomena; cast. verdadero. Caritat uera senes ira, Hom. Org. 2 vo. Per la qual contrarietat no és ver cauayler, jassia appellat caualler, Llull Cavall. 9 vo. E donchs, uer Déus e poderós, uós me podets gardar, Jaume I, Cròn. 57. Pot lo ver senyor revocar lo procurador, Cost. Tort. II, ix, 5. Que la malaltia de nostra sor no fos vera, ans era ficta, Pere IV, Cròn. 127. Volch d'ella néxer ver Déu e ver hom, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 162). Car les primeres amors | són veres, e tots temps duren, Spill 370. Aquesta és la vera sentència de Avicenna, Albert G., Ques. 55. Això és sa vera nit, Ruyra Parada 26.
|| 3. Indica l'exemplar o classe millor, més pur dins la seva espècie, sobretot parlant d'animals o de plantes; aplicat a plantes sol significar la que produeix fruit comestible, en oposició a bord (que es diu de la planta que no produeix fruit o que el produeix no comestible). Dotze costelles, ço és, set veres e cinc falses, Cauliach Coll., i, 2.a, 5. Nascuda d'abril só la rosa vera, Verdaguer Flors Mar. 40. Branca vera: la que té vitalitat per a produir bon fruit. Pi ver: el pi que fa pinyes amb pinyons. Taronges veres: les taronges dolces. Pop ver: varietat de pop que es fa més gran i és més saborós que els pops ordinaris.
    Loc.
—a) De ver, o de veres, o de bon de veres: en veritat i seriosament, no per joc ni burla; cast. de veras. Se fahien per los de la dita ciutat molts e diverses jochs (los quals cuydaren tornar a de veres per rahon d'una pocha nafra que fon feta en hun hom de la vila), Epist. Pere 95. Que no u acostume, segons haueu dit, | burlant ni de ueres posar-la'm al lit, Proc. Olives 775. Saps que hi està, d'enamorada!—¿De ver?—I ben de ver, que és!, Alcover Cont. 5. He malavetjat estimar-te de bon de veres, ibid. 30. Coneixent que no anava de veres, Pons Auca 72. No som estat mai cassador de bon de veres, Rosselló Many. 56.—b) En ver: en veritat; cast. en verdad. E si fer vot e prometre a Déu e jurar en ver no és en cauayler, ¿què és so en què sta cauayleria?, Llull Cavall. 16 vo. Que fa la cosa ser no tal com és en ver, Ausiàs March cxxvii.—c) De ver en ver: (ant.) en tota veritat, sense deixar res. No sabem de ver en ver la occasió per què som sans o malautes, Llull Cont. 20, 14. Volgren saber | de mi tot de ver en ver | la veritat, Conte d'am., v. 25.—d) Metre en ver: (ant.) fer conèixer clarament, posar en evidència. No poden més esser occasió e raó a veritat com meten en ver de nostra Dona, Llull Sta. Mar. 71. Qui denunciarà e metrà en ver lo ladre, doc. a. 1390 (Mostassaf 227).—e) És ver: fórmula concessiva amb què reconeixem la certesa d'allò que s'afirma; cast. es verdad. Es ver que yo t'am, Curial, i, 8. Tenia bones qualitats, és ver... Però fora d'això, ¿qui era en Belluguins...?, Galmés Flor 11.—f) Dir ver: parlar segons veritat; cast. decir verdad. «Si dius que no m'has volguda, | jo diré que no dius ver; | venies a cercar-me, | i jo no m'era perduda» (cançó pop. Mall.). A dir ver, o Si va a dir ver: si hem de dir la veritat. A dir ver, el Betlem se perdia per massa pastors, Rosselló Many. 207.—g) No alenar per ver o No dir paraula vera: esser molt mentider.—h) Fer tenir ver: complir allò que s'havia promès.—i) Com és vera la missa! (i amb contracció, Com és vel-la missa!): fórmula de jurament molt usual a Mallorca. També es diu: Com és vel-la vera creu (o reduït, Com és vel-la vera!). «Sempre teniu de motiu | de dir: Com és vel-la vera! | Quan sa mentida és sencera, | vós encara hi afegiu» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
vέ (or.); véɾ (occ., alg.); və́ (mall., Ciutadella); vέ̞ (Maó).
    Sinòn.:
|| || 1, 2, vertader, veritable.
    Antòn.:
— || || 1, 2, fals;— || 3, bord.
    Etim.:
del llatí vēru, mat. sign.

2. VER m. ant.
Primavera. Lo qual temps avets devesit en IIII temps del any: en ver e en estiu e en autumne e en ivern, Llull Cont. 38, 3. En lo primer temps de ver en qui's fa la renovació de fulles flors e fruyts, Llull Arbre Sc. i, 89. Són meylors en ivern e en ver que en altre temps, Arn. Vil. ii, 155.
    Etim.:
del llatí vēre, ‘primavera’.

3. VER v. ant.
Veure. Car nós volem-la ver, doc. a. 1389 (Est. Univ. xiii, 358). Aquesta forma ver com a variant de veure es troba en el topònim i cognom Bellver (=bell veure).

4. VER (italianisme)
O ver: (ant.) o bé. Se deurien scriure no en carta, mas en marbre o ver en metall, Esteve Eleg. c 6. Conseguentment millor pot la veu o ver lo so apropriar-se, Albert G., Ques. 102.
    Etim.:
de l'it. ovvero (=o vero), mat. sign.