Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vessa
veure  2. vessa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VESSA f.
Peresa, desgana de treballar, de moure's o de fer alguna cosa (Montblanquet, Mall., Men.); cast. pereza, galbana. «Quina vessa, noi, que tinc avui!» (Montblanquet). El sendemà... van ennocats, vessa qui los fa subec, Fontanet Conró 34. Teng més vessa que sed un hidròpich, Aguiló Poes. 169. Fer la vessa: estar sense treballar ni fer res de bo (Men.); cast. hacer el gandul. Fer fugir sa vessa a algú: estimular-lo a treballar, a moure's. Treure sa vessa: estirar i treure un nerviet que tenen els moixos dins la coa, després de tallar-los aquesta; diuen que aquell nerviet és sa vessa (Mall.).
    Fon.:
vέ̞sə (mall., men.); vέ̞ɾsə (Campos, Porreres).
    Etim.:
del llatí vĭtĭa, forma plural o feminitzada de vĭtĭum, ‘vici’. Sobre aquesta i altres derivacions del llatí vĭtĭum, vegeu A. Horning en ZRPh, xxxi, 205, R. Haberl en ZRPh, xxxiv, 41, Spitzer Lexik. 30, i Meyer-Lübke REW 9396.

2. VESSA f.:
V. veça, art. 1.