DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VI (i ant. vin). m.: cast. vino.
|| 1.         Suc de raïms fermentat. Kanada. I. de ui et gallina. I., doc. segle XI (Miret Doc. 14). III dies de la setmana dauen pa e ui, doc. a. 1181 (Miret Templers 542). Volen menjars delicats e volen beure nobles vins, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Cada rich hom qui ab ell uingués prengués en sa tenda pan e uin, Jaume I, Cròn. 497. Negun vin blanch ni grech, doc. a. 1340 (BABL, xi, 386). Quatre coses aucien hom qui les ús: amar fembres, e joch, e vin, Jahuda Dits, c. 30. Dues bótes meresses, la una plena de vin grech bo, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 128). Vi fort: el que té un grau elevat d'alcohol; també en diuen vi moro (perquè no és batejat o aigualit), vi que xiula (Camp de Tarr.) o vi que crema tap (Priorat). Vi de missa: vi molt pur, que s'usa o es pot usar per a la consagració. «Vi amorós o delgat: Vinum suave vel lene», Pou Thes. Puer. 18. Vi batejat: el vi aigualit; si ho és molt, en diuen vi de pixarrelles (Tarr.), vi de mullincs (Empordà) o vi de tires (Empordà). Vi reforçat: el que porta un afegit d'aiguardent o altre licor espirituós. Vi d'ullada: el primer vi que surt del cup quan obrin el grifó (Mall.). Vi verge: el que no ha fermentat amb la brisa, perquè el separen d'aquesta abans de bullir. Vi de raig: el que surt naturalment del cup sense bullir ni esser premsat. Vi de raspat: el que ha bullit sense la raspa, només amb el gra xafat. Vi premsat: el que surt de la brisa. Vi nou o novell: el que fa menys de mig any que ha estat fet. Vi vell o ranci: el que té almenys un any, i sobretot el que fa alguns anys que ha estat fet i que adquireix millor qualitat quant més vell es torna. Vi de pair: vi ranci, considerat com a molt confortant i digestiu. Vi blanc: el que té el color molt clar. Vi negre: el de color molt fosc i que bull dins el cup juntament amb la brisa. Vi de capa: el de color fosc i de bon bevent. Vi despullat: el que ha perdut la capa o color. Vi al baix: el vi espès dipositat en el sòl de la bóta. Vi botenc: el que té gust de bóta. Vi porc: vi que conté impureses per efecte d'elaboració. Vi de brisa: el que treuen de la brisa del raïm. Vi moscatell: el que es fa de raïms moscatells. Vi tèrbol o decantat: el que no és clar, que conté baixos. Vi de taula: el vi ordinari i lleuger que es beu en els àpats, contraposat al vi de postre, que és de millor qualitat i més força. Vi de trescol: most, vi dolç, no fermentat. Vi dolç: el que té un gust predominantment ensucrat, sia per la classe de raïm de què procedeix, sia per haver-hi mesclat substàncies endolcidores. Vi sec: el que no té gust dolç. Vi aspre: el vi sec amb quelcom desagradable. Vi picat, o apuntat, o punter, o espuntat: el que comença a agrejar. Vi verd: el fet de raïms no madurats. Vi hòrreu o horri: el que ha bullit massa temps dins la tina. Vi xamat: vi de color oliós. Vi rosat: el de color vermell clar; vi verge de raïms negres que no bull amb la brisa dins el cup. Vi brisat o Vi de cup: el que ha bullit amb la brisa devers vuit dies dins el cup. Vi escaldat: el de verema poc sana i de ceps sense pàmpols, que sol tenir mal gust.
|| 2. Suc fermentat d'un fruit que no sigui raïm. Vi de magranes, de móres, etc. Quan és donat a beure ab lo vi de les malgranes, reposa el vòmit, Medic. Part. 72a. Vi de mel: beguda alcohòlica que s'obté fent fermentar mel amb aigua.
|| 3. fig. Substància o activitat que produeix entusiasme o forta emoció. Vull abocar son vi de poesia, Costa Agre terra 7.
    Loc.—a) Xerrar més que el vi: enraonar molt i sense discreció.—b) Tenir bon vi: estar de bon humor després de beure molt de vi.—c) Tenir mal vi: estar malhumorat o irritable després de beure molt de vi.—d) Tenir més gènit que el vi de quatre: tenir el gènit fort, irascible, violent (Empordà).
    Refr.—a) «Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment»: indica les quatre classes millors de llenya, vi, oli i pa.—b) «El vi és el brou dels pobres».—c) «El vi és la llet dels vells».—d) «El vi vol coixí»: significa que abans de beure vi, convé menjar quelcom.—e) «El vi de casa no emborratxa».—f) «Home de vi, home de res»: vol dir que un home que beu massa vi, sol esser poc seriós.—g) «El bon vi fa bon llatí»: es diu perquè en beure vi se sol destravar la llengua i se sol enraonar molt.—h) «La taula que no té pa, fa plorar; i la taula que no té vi, fa patir».—i) «Quan aniràs de camí, no vagis sens pa ni vi».—j) «Qui vulga vi i pa, sembri primerenc i podi tardà».—l) «El vi, vell; i la dona, jove».—m) «Carn fa carn, i vi fa sang»; «El vi fa sang, i l'aigua fang»: dites amb què els bevedors de vi justifiquen aquesta preferència.—n) «Per Sant Martí, escura la bóta del bon vi»: es diu perquè per Sant Martí (en el novembre) cal posar dins les bótes el vi novell.—o) «Per Sant Martí, la velleta beu bon vi»: es diu també pel fet de començar a beure vi novell per aquell temps.—p) «El bon vi no ha menester ram»: significa que les coses bones no necessiten que se'n faci propaganda.—q) «Aigua fresca fa bon vi»: ho diuen els aiguaders.—r) «Al bon vi, la meitat aigua».—s) «Vi embutant i aigua rajant, totes les bótes s'ompliran»: ho diuen els pagesos en anys de poca collita de vi, per significar que malgrat tot, aconseguiran omplir les bótes barrejant-hi aigua.—t) «El vi entra dolcet i surt amarguet»: significa que l'embriaguesa porta molèsties.—u) «Vespres de vi, matines d'aigua» (or., occ.); «Qui sopa de vi, berena d'aigua» (men.): es refereix a les conseqüències desagradables de l'embriaguesa.—v) «Sa mare no vol que begui vi, i ell hi fa sopes»: es diu referint-se a les persones que fan fraus per no complir la llei.—x) «Un poc de vi, fa pair el verí».—y) «Qui té bon vi, se'l beu, i no el dóna al seu veí»: vol dir que el qui té una cosa bona, la vol per a ell i no la cedeix als altres.—z) «Peix, arròs i meló, volen el vi felló»; «Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort»; «El meló, vol vi bo; i el caragol, diu que també en vol»: expressions que indiquen que amb aquelles menges cal beure vi fort.—aa) «Per a fer córrer el bocí, el millor remei és el vi».—bb) «Menja el pa variat, i beu el vi usat»; «El vi, usat, i el pa, mudat»: significa que convé beure sempre la mateixa classe de vi.—cc) «Dos vins fan quaranta»: es diu a la persona que beu vi més d'una vegada; és un joc de paraules a base dels plurals homònims vins (de vi) i vints (de vint).—dd) «Poquet i sovintet, fa el vi profitoset».—ee) «Vi massa dolç fa el cor agre».—ff) «El vi fa dormir»; «El vi crida la son».—gg) «Home valent i bóta de vi, aviat s'acaben».—hh) «A on no hi ha vi, no va el fadrí» (val.).
    Fon.: bí (pir-or., or., occ., Val.); ví (Valls, Cast., Al., bal., alg.).
    Intens.:—a) Augm.: vinàs, vinarro.—b) Dim.: vinet, vinetxo, vinel·lo, vineu, vinó, vinoi, viniu.—c) Pejor.: vinot.
    Etim.: del llatí vīnum, mat. sign.