DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIROLLA (dial. viroia). f.
|| 1. ant. Anella, baula; cast. anilla. Són portes ab biroies [sic] de ferr fort grans, Treps Rom. 82.
|| 2. Armella, anell de ferro que subjecta dues peces; cast. abrazadera. Item I coltell lonch francès ab virolles d'argent daurades, doc. a. 1366 (Rubió Docs. Cult. i, 210). Hi'l dart ab gangalles y bona virolla, Brama Llaur. 222. Viroya o anell de ferro per apretar lo fust de la aradre, Pou Thes. Puer. 58. Especialment: a) Anella de metall o de fil lligat fort, que es posa en el punt de la canya de pescar on s'ajunten el canyó i la brocada (Mall.).
|| 3. Peça tubular curta que serveix per a inserir-hi una altra peça; per exemple, el canonet d'un canelobre on se fica la candela, el d'un mànec d'escriure on s'ajusta el plomí, etc.; cast. virola, arandela.
|| 4. Anella o petita peça tubular que es posa a l'extrem d'un bastó o d'un altre objecte cilíndric per defensar-lo del fregadís, dels cops, del trencament, etc.; cast. virola, contera. El doctor Aiguader remenava les brases amb la virolla de la seva vara d'alcalde, Sagarra Vida, ii, 29.
|| 5. Coll del pou (Rosselló); cast. brocal. Blingat su la birolla, espia y veu En Punot, Saisset Jamecs 19.
|| 6. Instrument consistent en un disc dividit en porcions numerades i que en la part central té una vareta o agulla giratòria, que rodant rodant s'atura amb la punta dirigida a una de les dites porcions, i segons el nombre que assenyala, indica el nombre de coses que el jugador ha de rebre, previ pagament d'un preu fix establert (Olot, Lluçanès); cast. ruleta.
|| 7. m. i f. Persona curta d'enteniment, que pensa o obra desraonadament (Mall.); cast. zoquete, tonto. «No sé com ets tan virolla!»«No facis cabal d'aquest, que és un virolla!».
    Loc.
—Riure's (o Fotre-se'n) de la virolla: prendre un assumpte amb despreocupació, no prestar-hi atenció o mirar-lo amb indiferència.
    Var. form.: virola (Torra Dicc.).
    Fon.: biɾɔ́ʎə (Barc.); biɾɔ́ʎa (Tortosa, Val.) viɾɔ́ʎə (Valls); viɾɔ̞́ʎə (bal.); biɾɔ́јə (Garrotxa); biɾɔ́ɫə (Lluçanès).
    Etim.: del llatí viriŏla, derivat dim. de virĭa, ‘bracerola’. Es probable que la forma catalana virolla representi una forma llatina virolia, produïda per metàtesi de viriola. La forma virola sembla presa del francès virole.