Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vista
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VISTA f.: cast. vista.
|| 1. Facultat de veure; sentit pel qual percebem les impressions lluminoses. Destroeixen lo cervell e la vista, Llull Blanq. 2. Tolgué'm no solament la vista, mas los ulls, Metge Somni iii. Amb unes ulleres de llarga vista, Ruyra Parada 45. Vista curta: defecte físic que consisteix a no veure bé les coses llunyanes. Vista cansada: defecte consistent a veure millor les coses llunyanes que les pròximes. Bona vista: la normal i capaç de percebre bé els objectes pròxims o llunyans.
|| 2. Òrgan de la visió; els ulls oberts i mirant. Lauors alcí la vista mia, Vent. Pel. 27. Si la mula rebia algun colp en los vlls ho tenia algun altre accident en la vista, Dieç Menesc. i, 12. Y l'està gordant un gat | que tira foch per la vista, Penya Poes. 259. Buscant ab la vista la Pepeta, Vilanova Obres, iv, 24. El castellà..., amb les galtes begudes, la vista esglaiada y mig mort per la fam, Rosselló Many. 40. Clavar la vista: fixar intensament la mirada. Escampar la vista: mirar cap a coses llunyanes. Tenir la vista girada: mirar a la torta.
|| 3. Acció de veure. Ha compliment de tots béns, veent Déu; de la qual vista hom ha tan gran compliment, Llull Gentil 118. Contente's ell | del toch e vista, Spill 5988. Se toparen les dues vistes divinals, Alcover Cont. 141. A la vista o En vista: en lloc d'on pot esser vist. Albergam en la costa de la serra d'Almenara a uista d'Agremont, Jaume I, Cròn. 45. Aquí sperà lo marit, que ja era en vista, Villena Vita Chr., c. 2. Axò se féu a la vista de tothom, Lacavalleria Gazoph. Entre les tres pretendentes que eren les úniques en vista, Pons Com an. 207. Tenir una cosa a la vista: tenir-la a l'abast de la capacitat visiva; poder-la veure. Perdre de vista algú o alguna cosa: deixar de veure aquella persona o cosa. Perdre's de vista: deixar d'esser vist, desaparèixer. Conèixer de vista: conèixer una persona només per haver-la vista, sense haver-la tractada.
|| 4. Acció de veure's dues o més persones per tractar d'algun afer; entrevista. S'usa sovint en plural. Exim a les vistes, nostres perpunts uestits e les espaes cintes, Jaume I, Cròn. 33. E ab aytant partim aquela nuyt la uista, ibid. 138. Trameteren-li a dir que la vista fos a Tolosa; e cascuns apparellaren-se de venir a la dita vista, Muntaner Cròn., c. 38. Anà vers Perpinyà per haver vistes ab En Jaume, Pere IV, Cròn. 213. Sperant que él vengués a Montpazler... perque pogués haver perlament e vistes ab ell, doc. a. 1363 (Est. Univ. xix, 41). Especialment: a) Anar a vistes o Prendre vistes: veure's en un lloc convingut un home i una dona per tractar de festejar i de casar-se (Urgell, Ll., Segarra, Camp de Tarr.).—b) Anar a vistes: esser exposat a la contemplació de la gent (Mall.). «No t'hi miris tant, en això que fas! Tanmateix no ha d'anar a vistes!»
|| 5. Allò que es veu; panorama, espectacle, cosa a contemplar. Recrear lo esperit ab esta vista, Vent. Pel. 27. Aquella gloriosa Anna, vehent una tal vista, cuydà defallir per sobres de goig, Villena Vita Chr., c. 81. Aquesta galeria té molt bunica vista, Lacavalleria Gazoph. Com la vista que a Randa se domina, Costa Trad. 153. Les grans vistes que des dels cims es descobren, Massó Croq. 130. Tenia molta vista sobre la plana, Víct. Cat., Cayres 46.
|| 6. a) Fotografia o gravat, especialment de paisatge o de monuments. T'ensenyaré les vistes dels meus viatges, Llor Jocs 66.—b) pl. Espectacle consistent a mostrar coses dibuixades, pintades, fotografiades, etc., projectant-les amb una llanterna o aparell anàleg.—c) pl. Cinematògraf (es deia a Menorca en els primers anys del cinema). «Hem anat a ses vistes»: hem anat al cine.
|| 7. pl. a) Peça de pell que hi ha a la vorera dels alts d'una sabata i en la qual van ficats els ullets (Mall.).—b) Porció de roba de devers mig pam o més d'amplària, que no es forra i que forma la vorera interior o doblec d'una jaqueta, una a la part dels botons i una altra a la dels traus (Mall.).—c) Flamades petites que es fan cremant dins el forn grapadets de llenya prima per fer prendre al pa el color de torrat (Empordà).
|| 8. Facultat de veure amb el pensament; acció d'exercitar l'enteniment. La qual satisfacció no fóra complida sens vista spiritual vesent Déu, Llull Felix, pt. i, c. 5. Sènyer Déus, qui la vista entellectual avets avertuada sobre la vista sensual, Llull Cont. 319, 4. En vista de (tal o tal cosa): considerant, en atenció (a tal o tal cosa).
|| 9. m. Funcionari de duanes encarregat de registrar els gèneres.
    Loc.
—a) Alegrar la vista: fer veure una cosa molt agradable.—b) Donar un cop de vista: mirar ràpidament una cosa o persona.—c) Més prompte que la vista: es diu d'una cosa o persona molt ràpida.—d) Anar-se'n com la vista: anar-se'n molt veloçment.—e) Estar a una vista: estar molt lluny, tant que a penes es pot veure (men.).—f) Menjar una cosa amb la vista: tenir-ne gran desig.—g) Tapar la vista a algú: enganyar-lo.—h) A primera vista: mirant una cosa per primera vegada.—i) Perdre el món de vista: perdre els sentits, desmaiar-se.—j) Perdre's de vista: esser molt llest, extremadament viu d'enteniment.—l) Fer la vista grossa: fingir que no veiem una cosa (val.).—m) Deixar la vista a algú: fixar-hi la vista amb insistència. «Quin goig, que fas! Quan vas a passeig, tothom te deixa la vista» (Pineda).—n) Quines vistes, per un cego!: es diu referint-se a un espectacle lleig o desagradable (mall.).
    Refr.
—a) «Allò que no agrada a la vista, no agrada a la boca»: significa que els menjars han d'estar ben presentats perquè siguin plenament satisfactoris.—b) «Amb la vista, un no se'n du res»: es diu referint-se a persones que baden molt, que els agrada molt mirar les coses amb desig però sense la possibilitat d'obtenir-les.—c) «Vista llarga i llengua curta»: es diu per recomanar que observin molt i parlin poc.—d) «Fora de la vista, fora del pensament»: es refereix a les persones que obliden fàcilment els seus amics o les coses que podrien interessar-les.—e) «Bona vista és Sóller, per un qui no hi veu!»: significa que no podem apreciar la importància o valor d'una cosa si no la comprenem o coneixem de prop (Mall.).
    Fon.:
bístə (pir-or., or.); bístɛ, bísta (occ.); bísta (Val.); vísta (Cast., Al.); vístə (Valls, bal.).
    Etim.:
de la forma femenina de vist, part. pass. de veure.