Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vit
veure  2. vit
veure  3. vit
veure  4. vit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VIT m.
|| 1. ant. Membre viril. Quant lo volràs amprar hunta-te'n lo vit entorn, e si'n met en la natura de la fembra elle't dirà que uses ab ella, Micer Johan 410. Lo vit de l'ase vos saluda, Esteve Eleg.
|| 2. Esperma, semen (Ciutadella).
|| 3. Vit de bou: verga de bou, fuet (or., occ.); cast. vergajo, látigo. Els esperons lluhents y el vit ab bella capçadura, Víct. Cat., Film (Catalana, iii, 385). Doncs ara provaràs un bon vit, Espriu Anys 145.
|| 4. Vit d'En Gaona: peix de l'espècie Julis pavo (Maó).
    Refr.

—«Home xic, carregat de vit».
    Sinòn.:
|| 4, donzella, senyoreta.
    Etim.:
del llatí vĕcte ‘palanca’, i en llatí tardà ‘membre viril’, com ho prova el francès antic vit i vet i altres formes romàniques amb aquest significat (cf. L. Spitzer en ZRPh, xlv, 589).

2. VIT f. ant.
Sarment. Les fulles d'aquesta vit, Medic. Part. 52. Evitar de dir... vits per sarments, Fenollar Regles 171.
La Vit, topon.: poblet del Penedès. S'escriu més sovint Lavit, amb aglutinació de l'article i el nom.
    Etim.:
del llatí vīte, ‘sarment’. Sobre el topònim Lavit o La Vit, és interessant indicar les formes que apareixen documentades en l'alta edat mitjana, citades per Griera (BDE, xxvi, 44): La Vidde (a. 956), Kastrum Vidde (a. 957), ipsa Vide (a. 995), ipsa Uite (a. 1017). Naturalment no té res a veure amb Castellví (<castĕllu vĕtŭlu) com vol suposar Griera (loc. cit.).

3. VIT
Vit a vit: bitllo-bitllo (Labèrnia, Saura Diccs.). (No tenim altra documentació d'aquesta locució, que sembla prou estranya).

4. VIT m.
Motllura de forma especial, i eina amb què els fusters la fan (Eiv.).