Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  volta
veure  voltà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLTA f.
I. || 1. Acció i efecte de girar, de moure's en línia corba al voltant d'un punt o eix; espai recorregut per un mòbil que recorre una línia tancada; porció d'un cos que s'estén en línia corba des d'un punt fins a tornar a trobar-se en el punt mateix; cast. vuelta. Un cavall negre donant voltes en el trui, Rosselló Many. 25. Donar volta de garrot: executar una mort per estrangolació mitjançant la pressió d'una anella que s'estreny en rodar un pern. Donaren volta de garrot a un tal Moro, doc. a. 1666 (Hist. Sóller, i, 560).Especialment: a) Moviment de rotació d'una persona o animal, pel qual canvia de posició fins a quedar en la mateixa que tenia en iniciar el moviment. Foren atrobats estruments e voltes e lays e sons novells, Llull Cont. 118, 1. Ballava ab voltes senyorívoles, Galmés Flor 84. Mitja volta: moviment semicircular, pel qual un cos resta en posició contrària a la que tenia en el moment d'iniciar el moviment. Volta de campana: moviment circular executat de dalt a baix, o sia, en sentit vertical. Pegar voltes: fer cucaveles (val.); cast. dar volteretas.b) Passejada que acaba en el mateix lloc on ha estat començada. La Ciutat féu fer professó solemna... e féu la volta acustumada, doc. a. 1479 (Ardits, iii, 8). Aquell qui fa les crides com hom vol vendra, per cada volta un milanès, Conex. spic. 112 vo. La processó tirà la volta al monastir, Cobles Frederich. Perque sa volta és en cotxo cap al camí de Jesús, Ignor. 20. Me n'anava a fer la volta pel parany, Rosselló Many. 79. La volta del combregar: processó que es feia pocs dies després de Pasqua, i en la qual es portava el combregar als malalts impedits de sortir de llurs cases. Fer volta: recórrer les cases d'un poble fent capta per les necessitats de l'església (Mall.).—c) Moviment de rotació d'una cosa sobre una altra, pel qual dues coses resten unides sòlidament. Y aprés donau voltes si's vol al cabestre, Proc. Olives 804. Prendre volta: caragolar-se una corda sobre ella mateixa. Donar volta: (nàut.) fer que un objecte quedi subjectat per una corda que s'hi encaragola, sia per afermar aquesta, sia per moure aquell objecte estirant la corda. Treure voltes (o Llevar volta): desfer una corda que està entortolligada, donant-li un moviment de rotació en sentit invers a aquell en què està caragolada. Féu llevar bolta a les palomeres e féu la via de les XI galees, Muntaner Cròn., c. 130. Les altres galees... llevaren volta als caps que tenien a les VII galees, e pensaren d'anar, Muntaner Cròn., c. 285. Donar sa volta: operació d'embolicar dos o tres brins pel manat, fent corda el segador amb aquells brins (Mall.).—d) Fer la volta: girar i posar-se en moviment en direcció contrària a la d'abans. Per nostre conseyl, uós faríets la uolta e tornaríets e terra, Jaume I, Cròn. 56. La qual fusta, com s'és leuada, ha feta la volta d'aquestes mars, doc. a. 1494 (BSAL, x, 127). Volta de fora: bordada en la qual un vaixell s'allunya de terra. Volta d'en terra: bordada en la qual un vaixell fa proa a la costa. Anar de volta i volta: voltejar, fer bordades barloventejant. Hem de navegar de volta i volta, parant ment de no caure a sa deriva, Ruyra Pinya, ii, 25. Atracar de la volta: permetre a un vaixell de vela, la bordada que fa, fer proa a un punt determinat. Anar o Tirar a la volta de tal o tal lloc: prendre una embarcació el rumb o direcció d'aquell lloc. Anam-nos-ne a la volta de Venècia, doc. a. 1464 (Cat. Pal. 3). So stat avisat que [les galiotes] passauen y tirauen a la volta de llevant, doc. a. 1661 (Hist. Sóller, ii, 144).
|| 2. Acció de resseguir el perímetre d'una cosa; cast. vuelta. Vaig sentir que de part d'allà d'un marge s'alçava un xeriquet estrident... Vaig donar la volta i vaig presenciar un espectacle..., Ruyra Parada 70.
|| 3. Torn, tongada; moment en què s'acompleix cadascun dels actes successius d'una sèrie; cast. turno, vez. Pampinea... avisant-se que a ella devia tocar la volta del novel·lar, Decam. ii, 8.
|| 4. Tornada, retorn; cast. vuelta. «Ja estic de volta» (Tortosa, País Valencià). A volta de correu: a la primera tornada del correu. Es pla vengué aprovat a volta de correu, Roq. 31. (En aquesta accepció el mot volta sembla un castellanisme).
|| 5. Vegada; cast. vez. Responia algunes voltes a les questions, Llull Blanq. 2. No's deu gitar per una volta entrò a cinch vegades, Consolat, c. 125. La sperma del embriach rares voltes engendra, Albert G., Ques. 19 vo. Pres dolorós comiat d'ella besant-la moltes voltes, Tirant, c. 4. Del que altra volta vos és stat per mi referit, Tirant, c. 317. No deu deixar ne exir... massa sovint, sinó ben poquetes voltes, Robert Coch 6 vo. Seguixen prou voltes al qui les menysprea, Viudes Donz. 231. La supèrbia poques voltes va o plega a bona fi, Faules Isòp. 71. No hi tornes entrar cap volta, Penya Poes. 265. Confessar-se lo manco una volta en l'any, Alcover Cont. 66. Despedint-se per darrera volta del vehinat, Pons Auca 327. Semblà a Aleix deu voltes més intensa, Valor Aleix 33. A voltes (i ant. a les voltes): a vegades. Deuria esser a les voltes lo contrari, Albert G., Ques. 51. Correran signes que a les voltes porten mutació de temps, Molera Pron. 1533. I a voltes diu que hi passa, Canigó iv. Un hi està a voltes temerós, Massó Croq. 11. Tal volta: tal vegada, potser. Tal volta fou lo cràter d'un volcà, Canigó ix. Tal volta: qualque vegada, adesiara. M'embrancava tal volta per altres camins, Ruyra Parada 5. Tota volta: sempre. Los piadosos ulls ab los quals tota volta mostrauen esser vists ab làgremes, Tirant, c. 279. Una volta (que): una vegada, tot seguit que. L'instruhí de lo que havia de fer, y una volta entès de tot se'n tornà a ca-seua, Penya Mos. iii, 16.
II. || 1. Línia corba; cosa que té forma curvilínia; cast. vuelta, revuelta. Cadena de or... de tres pessas, la una de tres voltes, doc. a. 1523 (Alós Inv. 45). Les voltes o plecs de les cordes: Spira, Pou Thes. Puer. 51. Fins la volta del portal, Costa Agre terra 58. En la bolta del gayato, Cañís 61. Volta del jou: cap de jou, cadascun dels dos extrems del jou (Alcoi). Volta de roda: la curvatura del timó des del peu de roda fins a la carena. Volta de gust: la curvatura que té cada llata de la coberta alta d'un vaixell de fusta per facilitar la sortida de l'aigua que hi pugui haver sobre la dita coberta; els mestres d'aixa en diuen «volta de gust» perquè, abans de determinar-la, demanen al propietari del vaixell quin és el seu gust respecte de la dita curvatura (Palma).
|| 2. Giragonsa, desviació de la línia recta en un camí; cast. revuelta, rodeo. Dos camins, el vell... i la nova carretera, de voltes suaus, s'enfilen pel puig, Villangómez Any 36.
|| 3. Arcada, construcció en forma d'arc; cast. arco. Per la carrera anant, hom troba una volta qui passa per lo carrer, doc. a. 1464 (Cat. Pal. 18). Sota la volta que uneix los dos carrerons, Vilanova Obres, ix, 11. a) pl. Pòrtic, conjunt d'arcs; cast. soportales, pórtico. Està al cap de les uoltes de la fusteria, doc. a. 1374 (Miret Bech oques 70). La nau... fo feta denant les voltes de la mar vers garbí, doc. a. 1391 (Ardits, i, 16).
|| 4. Obra de construcció en pedra que té forma arquejada per a formar un sostre, sostenir una coberta, una escala, etc.; cast. bóveda. Lo portal de la boal que és de volta, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Hauríem pler que fos acabada e sia segons l'altra bona e ferma per carregar-hi volta, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 538). Perfumen... les delitoses voltes de les rotondes, Alomar Columna 191. Volta de canó: la que té la secció transversal de forma semicircular (també se'n diu volta de tartana). Volta grassa: la feta amb pedra i morter o amb pedra i ciment. Volta a quatre vents: la que té quatre arrancades que totes surten d'un mateix nivell. Volta per aresta: la que no és completament llisa, sinó que ha estat adornada amb unes senzilles arestes encreuades. a) Espai cobert per una obra de construcció de forma arquejada. Los tramès al castell a Versa, e en una volta ell los mès amdosos frares, e aquí ell los lexà morir de fam, Muntaner Cròn., c. 239. Que dintra la capella... sia feta... una gran volta et pregona, ab una cadireta qui's pusque obrir, en la qual volta pusque esser mesa tota la ossa d'aquells de la dita almoyna qui lla elegiran lur sepultura, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 183).—b) fig. El firmament, el cel visible. Y per la volta blava reinaven les tenebres, Costa Poes. 53.
Voltes: a) topon. Les Voltes: llogaret del municipi de Riudecols.—b) Llin. existent a Barc., Calaf, Ascó, Falset, Montblanc, Reus, Riera, Valls, Tortosa, Alcalà de X., etc.
    Loc.
—a) De cop i volta: de sobte. Vaig saber per un propi, i de cop i volta, la mort d'un intim amic meu, Pons Com an. 61.—b) Volta volut (Urgell) o De volta volum (val.): de sobte, impensadament. «No sé què tinc en aquesta mà; m'hi ha sortit un bony volta volut». Van tocar la campana del poble, e volta volut van-se'n al alberch de micer Corso e combateren-la, doc. a. 1308 (Finke Acta Ar. 522). La carta anirà sense orde ni concert, perque tot... ha anat de bolta bolum y amagatontes, Rend. de R. Val. 60.—c) Buscar la volta a algú: fer-se-li trobadís, procurar topar amb ell, sortir-li al davant en les seves empreses, intencions, etc. (Maestrat).—d) Estar de mala volta: estar de mal humor (Mall.). Diumenge me vaig axecar de mala volta, Ignor. 65.—e) Anar de mala volta: anar per mal camí, no obrar així com cal (bal.).—f) Dar-se volta: desesperar-se o impacientar-se molt (Eiv.).—g) No tenir solta ni volta: esser una cosa irracional.—h) Donar-li voltes: meditar o cercar la solució d'un problema, d'una qüestió.—i) Donar voltes al canonet: no sortir del mateix estat, situació, preocupació, etc. (val.).—j) Donar set voltes (o quinze voltes) a algú: superar-lo amb gran diferència.—l) Fer la volta del pago: mirar-se més a ell mateix que als altres. «Qui murmura, més valdria | la volta del pago fes; | amb ell mateix trobaria | tant que murmurar, o més» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «A voltes no és com a vegades»: significa que dues coses poden semblar idèntiques i no ser-ho (Tortosa, País Valencià).—b) «Qui fa volta, ha d'anar dret» (Men.).
    Fon.:
bɔ́ɫtə (pir-or., or.); bɔ́ɫta, bɔ́ɫtɛ (occ.); bɔ̞́ɫta (Val.); vɔ̞́ɫta (Cast.); vɔ̞́ɫtɔ̞ (Al.); vɔ̞́ɫtə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: voltassa, voltarra.—b) Dim.: volteta, veltetxa, volteua, voltiua, voltona, voltarrina, voltoia, voltoi, volti.—c) Pejor.: voltota, voltot.
    Etim.:
del llatí vg. *vŏlvĭta, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’.

VOLTÀ
Llin. existent a Caldes de Mo., Corbera, Olesa de M., etc.