Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  volva
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLVA o BOLVA f.
|| 1. Olva (|| 1) (Andorra, Vallferrera, Cardós); cast. cascabillo.
|| 2. Fulles que cobreixen la panolla de moresc (Camp de Tarr.); cast. paja.
|| 3. Partícula molt lleugera, que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire o en un líquid; cast. brizna, tamo, zurrapa. Volva que apar en la raya del sol, Glos. Munich 5 b (on volva apareix com a traducció del llatí athomus). Són les volves de pols que ses petjades fan néxer tot passant, Verdaguer Ayres 83.
|| 4. Espurna apagada que l'aire s'emporta (Alt Empordà); cast. pavesa. Perir axí com a volues de foch, Hist. Troy. 27. Bolva: Cinis tenuissimus; excintillae extinctae aere sublatae volitantes, Torra Dicc. Bolva de metall en les fornals: Prompholix, Torra Dicc.
|| 5. Borralló de neu (Ll., Tortosa, País Valencià, Men.); cast. copo. Es la volva més blanca de la neu, Llorente Versos 242.
|| 6. Túnica prima que envolta certs bolets quan són joves; cast. volva.
|| 7. fig. Mentida (Tortosa); cast. bola.
|| 8. Mala volva: malura o perjudici per als sembrats, que ve per l'atmosfera. Fonch servit nostre Senyor... en enviar-nos una mala volva de un vent de xaloch que del tot llevà la cullita de forment, doc. any 1614 (Alm. Isl. Bal. 1880, p. 195). «Un parenostro per Sant Jordi, que mos guard de rovell i mala volva» (fórmula d'oració mallorquina).
    Var. form.:
volfa, olva.
    Fon.:
bɔ́ɫβə (Barc.); bɔ́ɫvə (Camp de Tarr.); bɔ̞́ɫβa (Val.); bɔ̞́ɫvɛ̞ (Alcoi); bɔ̞́ɫva (Pego); bóɫβə (Gir.); bóɫβa (Àreu, Tor, Farrera); vówvə (mall.); bóɫfa (Esterri de C., Estaon, Tavescan); bóɫfə (Alt Empordà). La pronúncia de la forma olva es troba indicada en l'article olva.
    Etim.:
d'un mot pre-romà (potser gàl·lic) *ŭlva, mat. sign. ||1 (sobre aquest origen, cf. Meyer-Lübke REW 9043; Krüger Hochpyr. C II, 364; Coromines Card. 319; Hubschmid Praerom. 4 i 8; J. Hubschmid en ELH, i, 146).