Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vora
veure  vorà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VORA f.
|| 1. Part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten; cast. borde, orilla, margen. Entorn del segeyl són aytals letres... per les bores del segeyl, Cost. Tort. I, iv, 9. Una custòdia d'argent ab las vores daurades, doc. a. 1436 (Miret Templers 568). L'aygua exia per la vora de la dita nau, Eximplis, ii, 330. Fon prestament a la vora de la torre, Tirant, c. 300. Per les vores de la porta de la tenda hauia letres de perles, Curial, ii, 36. La vora del plat: la part extrema superior d'un plat, que ressegueix la línia del seu perímetre. Les vores d'un camí: els costats, les porcions laterals del camí, per oposició a la part central. Especialment: a) Porció de terra immediata a les aigües del mar, d'un riu, d'un llac; cast. margen, ribera, orilla. Anaren a la vora de la mar, doc. a. 1427 (Ardits, i, 256). Me trobí nua en la vora de la cruel mar, Tirant, c. 358. Combateren ab artilleria la torra està a la vora del dit port, doc. a. 1542 (Hist. Sóller, ii, 57). S'escorre el riuet..., sombrejadas sas voras pels polls y sahuchs, Pons Auca 294.—b) (dial.) Cova o enfony del terreny en la riba d'un torrent (Banyoles).
|| 2. Part extrema d'una peça de roba; cast. orilla, orillo; especialment, la que forma un doblec estret cosit perquè sigui més resistent; cast. dobladillo. Lo qual listó sia fet en la fi de cascun drap, ço és de travers de vora a vora, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 300).Vora viva: l'extrem o vora resistent de les robes, que ja es teixeix de manera que no es pugui desfilar. Vora morta: espai que es deixa entre la sanefa d'un dibuix i la vertadera vora d'un teixit. Vora falsa: la que es produeix en els teixits anomenats de doble peça, que queda amb la trama tallada un cop separades les dues peces. Vora francesa: la feta en els teixits amb lligat de plana doble per trama. Vora foradada: resultat de treure uns quants fils consecutius d'una peça de roba, fins a deixar-hi un buit o calat que després es reforça amb un cosit lleuger Vora cega: costura en què s'ajunten tots dos fulls de la roba fent cosit i entornat tot amb un mateix punt. Vora de sac: mena de teixit en forma de doble tela, usat generalment en les tovalloles russes.
|| 3. a) A la vora, loc. adv. i prep.: Prop; cast. cerca. La munior de rondalles de la vora del foch, Aguiló Fochs foll. 8. David... té a la vora la flor dels capitans, Alcover Poem. Bíbl. 61.—b) Vora o Vora de, prep.: Prop; cast. cerca de, junto a. Asseguda vora el riu, Verdaguer Exc. 25. Capficat vora meu seyes, Aguiló Fochs foll. 138. Auran passat de llarg vora el seu amagatall, Massó Croq. 43. Vora la mar eternament inquieta floreix immòbil la pomera blanca, Maragall Enllà 7. Sempre visquí vora del mar, Alcover Cap al tard.—c) Vora o Vora de, prep.: poc més o menys, aproximadament; cast. a eso de, cerca de. «Ja fa vora dos anys que estic malalt». «Hem fet vora de cent cànters d'oli». «Allà a vores de les dotze vindré a dinar» (Maestrat).
|| 4. Vora o Vora vora: resseguint la vora (del mar, d'un riu, d'una paret, etc.). Anam posar a la mar e ben prés de Salses, e vora mar venguem a Canet, Pere IV, Cròn. 177.
    Loc.
—a) Fer vores: acostar amb una forca cap al centre de l'era la palla que durant la batuda s'ha escampat per les vores, a fi de tornar-la batre (Cerdanya, Pallars, Segarra).—b) Fer les vores: apartar-se per deixar pas a algú (Gironès, Garrotxa, Berguedà). L'lbo, tot rotllejant-la de prop, li feia vores, Vayreda Puny. 100.—d) Fer vores endins: anar venent propietats per necessitat de fer diners (Empordà).—e) No saber on anar a fer vores: no saber com arreglar-se, com sortir de les dificultats (Ll.).—f) Treure a vores alguna persona o cosa: salvar la d'un perill, d'unes dificultats greus (Empordà, Plana de Vic). Tampoch jo tenia esma per treure'm a boras a mi mateix, Genís Narr. 84.
    Fon.:
bɔ́ɾə (pir-or., or.); bɔ́ɾa, bɔ́ɾɛ (occ.); bɔ̞́ɾa (Maestrat, Val.); vɔ́ɾə (Valls); vɔ̞́ɾə (bal.).
    Var. form.
ant.: ora (escrit també hora: Sis peces de fil de Almeria, ço és les quatre ab hores de seda, doc. a. 1443, Arx. Gral. R. Val.).
    Sinòn.:
|| 1, vorera;— || la, vorera, riba, ribera.
    Etim.:
del llatí ōra, mat. sign. ||1, amb una v- evitadora de l'hiat en la combinació la ora (J. Coromines en AIL Cuyo, i, 147). Aquesta modificació pogué esser afavorida per la conveniència d'evitar l'homonímia amb hora.

VORÀ, -ANA adj.
Que està a la vora. ¿Què els semblaven aquells arbres vorans?, J. Pascual Tirado (BSCC, v, 415).