DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVOSTÈ pron. pers.
de segona persona, que s'usa per dirigir-se a aquelles persones que no tractem de tu ni de vós, i que té un valor de més cortesia que aquests altres tractaments; cast. usted. Que vostè se riu de mi, Penya Poes. 263. ¿Són vostès los interessats?, Vilanova Obres, xi, 87. Par que vostè li haja donat mal bocí, Maura Aygof. 28.
Fon.: bustέ (or.); bosté (occ., Val.); vosté (Cast., Al.); vustέ (Valls); vostə́ (mall.); vostέ̞ (Alaró, Binissalem); vustə́ (Ciutadella, Eiv.); vustέ̞ (Maó, Alaior); vusté (Alguer).
Pl.: la forma normal i correcta de plural és vostès. Dialectalment s'usa la forma analògica vostens a la part meridional del País Valencià. Estan vostens? com diuen a la Marina, Martí G., Tip. mod. ii, 300.
Etim.: contracció de vostra mercè.