Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vostre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOSTRE (i dial. vostro), VOSTRA adj. i pron. possessiu de segona persona plural:
De vosaltres o de vós; cast. vuestro. Fedels uos seré de uostros quars et de uostres uides et de uostres membres qui en uostros cors se tenen, doc. a. 1131 (Pujol Docs. 12). Los uostres cors, Hom. Org. 5 vo. Porien donar dampnatge a vostra persona, Llull Felix, p. i, c. 1. La vostra gran potència, Metge Somni iii. La quinta part del que vostro cors tanca, Bernat Miquel (Cançon. Univ. 23). Sab bé vostres colps secrets a hon firen, Proc. Olives 648. Y axí molt clar demostrarien la vostra culpa, Viudes Donz. 762. A mi sol, fill vostre, me'l negàreu, Canigó i. Tot el que tenim és vostre, Pons Auca 256. Quan vaig descavalcar en vostra terra, Alcover Poem. Bíbl. 36. Ses vostres catracòliques llargues dissimulen sa curtesa dets vostros cossos, Ruyra Parada 53.
    Fon.:
bɔ́stɾə, bɔ́stɾu (or.); bɔ́stɾe (occ., Val.); vɔ̞́stɾe (Cast., Al.); vɔ̞́stɾo (mall.); vɔ̞́stɾu (men., eiv.); vɔ́stɾu (alg.).
    Etim.:
del llatí vg. *vŏstru, var. del clàssic vĕster (per analogia de nŏstru), mat. sign.