Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  xaragall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

XARAGALL (i ses var. xargall, saragall, sargall). m.
|| 1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra: cast. badén, arroyada. De Canigó entre els cingles un xaragall se bada, Atlàntida i. Passo tot el pla, bastant sinuós i ple en tots indrets de petits xaragalls, Massó Croq. 11. S'escapen saragalls improvisats, Rosselló Many. 114.
|| 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores (Maestrat, Llucena).
|| 3. fig. Corrua, filera de coses que es deixen anar (mall.); cast. retahila, reguero. «¿Vols que et mostr de dir mentides? | Un saragall te'n diré. | ¿Saps que he vist dins un paner | un quern d'al·lotes garrides?» (cançó pop. Mall.). Fer saragall dels doblers: llançar els diners, gastar-ne molts (mall.).
    Loc.

Fer es sargai margai: fer el desmenjat amb talent; voler una cosa i no acabar de voler-la (men.).
    Refr.

—«Guarda't d'aigua que no corre, que, quan corre, fa sargai»: es diu referint-se a les persones pacífiques, que quan s'arriben a irritar, són molt temibles (men.).
    Fon.:
ʃəɾəɣáʎ (pir-or., Barc., Tarr.); ʃəɾəɣáј (or. en general); ʧaɾaɣáʎ (Tortosa); səɾəɣáј (mall.); saɾɣáʎ (val.); səɾɣáј (men.); əʃəɾəɣáʎ, əʃəɾəɣáј (or.); ʃurəɣáј (Empordà).
    Etim.:
de aragall, mat. sign., amb un element inicial que podria venir del prefix llatí ex-. De aragall (mot d'origen insegur, probablement pre-romà), amb el prefix ex-, s'hauria format el verb eixaragallar, i com a postverbal d'aquest s'hauria extret el substantiu eixaragall o xaragall (cf. Corominas DECast, i, 259).