Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. xeixa
veure  2. xeixa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XEIXA (i en occ. i val. seixa). f.
|| 1. Blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari; cast. trigo candeal. Nagun flaquer ne flaquera qui past pa de xexa, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Una quartera de prims de sexa, doc. any 1387 (BSAL, ii, 106). Aies segó de xexa e met-lo en un drap, Micer Johan 422. Ni presumesca treure del present regna blat, xexa, ordi ni sivada, doc. any 1596 (BSAL, ix, 156). Dins aquest mas, o Maria, | guardau la xeixa retent, Colom Juven. 78. Xeixa blanca: la varietat de xeixa de color més clar, que es fa a les terres grasses però la seva farina no té tanta força com la de la xeixa roja (Mall.). Xeixa roja: la varietat que es fa a terres primes, és de color menys clar i la seva farina té molta força. Xeixa escoada o Xeixa tosa o Xeixa meca, o Xeixa motxa (Segarra, Conca de Barberà): la que no té aresta a l'espiga.
|| 2. fig. Diners (mall.).
|| 3. Cinquena, moneda antiga de cinc duros (Ripoll).
|| 4. Barretineta de punt que porten els infants (Vallès).
    Loc.
—a) Millor si és xeixa!: es diu per expressar la satisfacció que causa una cosa ben feta o molt convenient (Manacor).—b) Com que tenga xeixa venal: es diu d'un que duu el capell tirat cap enrera i amb l'ala molt alçada (Sineu).
    Fon.:
ʃéʃə (or., bal.); séјʃə (Camp de Tarr.); séјʃa (Guissona, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al.); séјʃɛ (Alcoi).
    Etim.:
incerta; se n'han proposades diverses, però actualment preval la idea que es tracta d'un mot cèltic *sasĭa (cf. Corominas DECast, s. v. jeja).

2. XEIXA
Santa Xeixa: nom de santa imaginària, que s'usa en la locució «per Santa Xeixa» contestant a una pregunta «¿per què?» considerada inoportuna (Palma de Mall., Establiments). «¿Per què toquen ara ses campanes?—Per Santa Xeixa». «¿Per què voleu sortir abans d'hora?—Per Santa Xeixa» (o sia, per cap raó, o per una raó que no t'importa saber).
    Etim.:
forma femenina de xeix, nom de la lletra X i expressió de la incògnita en matemàtiques. Així com l'any xeix és ‘l'any indeterminat o desconegut’, Santa Xeixa es diu com a equivalent a ‘la santa desconeguda’ (i traslatíciament, ‘la raó desconeguda o inexplicada’).