DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XERRIM
|| 1. m. Xerrameca (men.); cast. charia, habladuría.
|| 2. m. i f. i adj. Persona que xerra molt, que no sap guardar els secrets o que els manifesta maliciosament (mall., men.); cast. hablador, parlanchín, chismoso, acusica. Comensava a estar mal-a-pler amb aquell boldró de xarrims que li donaven tan poc gust amb so desjectar tant i tant En Pere Antoni, Alcover Cont. 281.
    Fon.: ʃərím (bal.).
    Intens.: xerrimet, -eta; xerrimot, -ota; xerrimó, -ona.
    Etim.: derivat de xerrar.