Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  xibiu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XIBIU m.
|| 1. Enginy per a caçar tords, consistent en un arbust o conjunt de branques amb ramera, que es posa entre la ramera d'un arbre més gran, i conté diversos brins d'espart enviscats; el caçador atreu amb un reclam els tords, els quals es llancen damunt l'arbre i queden agafats (mall.); cast. arbolete. El refilet era més clar y distint així com m'acostava a la disforja y negra bubota del xibiu; l'havien parat a l'alzina més altiva y de més esteses branques, Rosselló Many. 76. El garrover espera el tort, parat el xibiu, Ramis Clar. 26.
|| 2. fig. Lloc on s'enganya la gent o on es preparen o executen actes il·lícits o clandestins (mall.); cast. antro, leonera, guarida. Ahont tenia la senyora Jusepa es seu xibiu, Maura Aygof. 206. Un xibiu d'anarquistes, Aurora 272. ¿No és això que somniaves, joveneta, al teu xibiu de Praga o de Milan?, Vidal Mirall 128.
    Fon.:
ʃiβíw (mall.).
    Etim.:
sembla esser onomatopeia del reclam amb què el caçador atreu els tords, però també es pot pensar si té relació amb el gascó sabiu, ‘branqueta prima i flexible’, que Rohlfs Gasc. 23 refereix al basc sabi, ‘planta jove’.