Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  zinc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ZINC m.
Metall blanc blavós de pes atòmic 65'37, trencadís a baixes temperatures i a temperatures superiors a 200o, resistent a l'acció de l'aire i de la humitat; cast. zinc. Rehullà el mirallet de zinc, Pons Auca 36.
    Var. form.:
zenc (Tots els atuells, d'aram o de zenc, semblaven per estrenar, Virós 219); zin; giny.
    Fon.:
zíŋ, zέŋ (or.); zín, əʣín (men.); ʒíɲ (mall.).
    Etim.:
del fr. zinc, mat. sign. La forma zenc indica la pronunciació francesa de la i nasal. La forma mallorquina giny s'ha produït per analogia del mot giny ‘enginy’.