Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-BalearB
Cerca inici
endarrereá endavantá cerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá Ónima
DIEC2á DDLCá CTILCá BDLEXá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

└NIMA f.
I. SubstÓncia espiritual de l'home; cast. alma.
A. Unida al cos. Per la fe deuem entendre la nostra Ónima e per la fila la nostra carn. Hom. Org. 8. Anima es substancia spiritual rahonable donant forma al cors humanal, Llull Doct. puer., cap. 85. Era Deu, vestit de vestidura humana ab anima rational, Metge Somni iv.
B. Separada del cos. Lo fill de Deu... devallÓ als inferns e treguÚ'n les animes catives que y eren, Egidi RomÓ, ll. 2, pt. 2a, c. 5. Per profit de les Ónimes dels passats, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli). a) └nima en pena: la que pateix en el purgatori i apareix a qualc˙. Yo't deman de part de Deu que'm digues si est anima qui vas en pena o si est cors mortal, Tirant, c. 219.—b) Les └nimes o el dia de les └nimes: el dia 2 de Novembre, commemoraciˇ del feels difunts (Cat.).—c) Toc d'└nimes: toc de campana per fer oraciˇ pels difunts. Ja havien tocat Ónimes. Rond. Eiv. 69.—d) └nima: tros de paret que queda sense emblanquinar per descuit de l'emblanquinador (Aguilˇ Dicc.).—e) └nimes!: exclamaciˇ dels nois quan prenen alguna cosa dels qui estan jugant (Tortosa).
C. L'esperit de l'home considerat com a principi dels sentiments i passions. Hon mes coses hauia, mes sa Ónima desijaua hauer, Llull Felix, pt. i, c. 2. Dˇna tant de gust a ses Ónimes piadoses, Alcover Cont. 92. a) Bona Ónima: persona de bons sentiments. Preguntant va encontrar una bona Ónima que sabia de lletra, Penya Mos. iii, 94.—b) Mala Ónima: persona de mals sentiments. Hi haguÚ males Ónimes que hi traginaren esclaus, Aurora 228.—c) └nima freda: persona de poc esperit, pusilĚlÓnim; cast. ave frÝa.d) └nima de cadafet: persona beneiteta, de poc enteniment (Mall., Men.); cast. alma de cßntaro.e) └nima de cÓntir: persona curta d'enteniment i pusilĚlÓnime (Cat.); cast. alma de cßntaro.f) └nima deserta (Llofriu): el mateix que l'anterior.—g) └nima en pena: persona melanc˛lica o afligida per no poder obtenir all˛ que desitja (Mall.).—h) └nima de DÚu: persona massa bona, que es deixa dominar massa (Mall., Men.).—i) └nima de suro: persona de bones aparences per˛ de mal obrar (Llofriu).—j) └nima de pega: persona impia o de mals sentiments (Palma).—l) └nima de botˇ: persona sense escr˙pols (Manacor).—m) └nima mea: persona pusilĚlÓnime (Mall., Men.).—n) └nima de ca: persona impia, sense fe (Men.).—o) └nima de mal rep˛s: persona inquieta (Aguilˇ Dicc.).—p) └nima de cavall: persona que no tÚ escr˙pol de cometre crueldats (Cat., Mall.).—q) └nima de cagaferro: persona molt beneitota (LabŔrnia-S. Diccionari).
D. Aplicat a designar tota la persona. Hi ha mÚs de cent mil Ónimes en aquesta ciutat, Lacavalleria Gazoph. Y ni una Ónima s'havia presentat, Roq. 11. No havia trobat Ónima viventa en tot lo camÝ. Massˇ Croq. 155. Pel carrer no passava una Ónima, Pla Rus. 363.
II. cast. alma.
|| 1. Principi de vida (sensitiva o vegetativa). Un hom, un leho, un peix, un aucell, e axÝ totes les altres coses que son ajustades de cors e de Ónima. Llull Felix, pt. i, c. 4.
|| 2. Persona o cosa que dˇna el principal impuls a una activitat.
|| 3. La part mÚs Ýntima. Que's fica dins l'Ónima i llastima es peus, Rossellˇ Valldem. 76.
III. met. Peša interior o de sosteniment de qualque cosa; cast. ßnima. Especialment:
|| 1. Peša de sola o de pell que posen entre la plantilla i la sola de la sabata, des de la retxa del tacˇ fins a l'ampit del peu (Cat., Mall., Eiv.). A Menorca en diuen omplert.
|| 2. └nima de la vela: corda que passa per dins una basta o doblec de la vorera d'una vela, davall el grÓtil (Costa de Llevant, Mall.). a) └nima de s'espina: porciˇ de cap de corda prim, forrat o tapat de lona, colĚlocat verticalment a la vorera de popa sobre el puny d'escota d'una vela llatina; tÚ devers un metre de llargÓria, i per damunt s'hi fa el cosit anomenat espina (Palma).
|| 3. └nima (d'un cap de corda): cordˇ que es posa enmig d'un cap toršut en quatre (Palma).
|| 4. Corda o manat de brins que es posa com a centre d'una ansa de senalla o panera, enrevoltant-li les cordes, brins o verducs que formen l'exterior de l'ansa (Barc., Mall.).
|| 5. Feixet de palla cobert amb l'encoixinat del coixÝ de parell (Sta. Col. de Q.).
|| 6. Barra que es fica dins un pilar per mÚs subjectar les peces de quŔ es compon (Palma).
|| 7. La forja d'un escalˇ abans de forrar-se de rajoles, de pedra o d'altra cosa (Mall.).
|| 8. Barra o biga que, posada verticalment, serveix per sostenir els taulons i altres peces dels andamis (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 9. └nima del carretˇ de batre: el soc de fusta lleugerament c˛nic, on van ficades les planxes de ferro i que forma el nucli de sosteniment del carretˇ de batre (Manacor, St. Llorenš des C.).
|| 10. El suc, llavor, fruita o altra cosa que hi ha dins els confits o altres llepolies (Tortosa).
|| 11. Bocinet de cartˇ o fusta que posen dins la pera d'una borla per donar-li mÚs consistŔncia (Manacor).
|| 12. Espigot de blat de moro (Llucmajor).
|| 13. Cada una de les dues peces de fusta que subjecten l'extrem inferior del collferro amb la part superior de l'arbre del rodet del molÝ (St. Feliu de P.)
|| 14. a) En el trull de fideuers, el bocÝ de fusta rodˇ que va al cap de dalt de l'arbre, d'on parteix la perxa a la qual va enganxada la bÝstia (Manacor).—b) En el mateix trull de fideuers, el pilˇ gros de fusta que estÓ ficat enmig de la pastera del trull i sostÚ l'arbre (Manacor).
|| 15. Peša de fusta que va posada entre les dues tapes d'un violÝ perquŔ es conservin a la mateixa distÓncia (LabŔrnia Dicc.).
|| 16. El buit interior d'un canˇ d'artilleria. └nima neta o Ónima seguida, del canˇ, Ús l'Ónima que tÚ el mateix diÓmetre en tota sa llargÓria (Barra Artill. 25).
|| 17. L'Ónima: la llista que servia de matriu de les insaculacions. Com estÓ continuat en lo libre de la Ónima de totes les inseculations, Ardits, v, 503 (a. 1587). Lo Rey demanava li trametessen copia de las Ónimas de la primera insaculaciˇ, Bruniquer, R˙br. iii, 111.
|| 18. └nima de reganyat: cada un dels trossos de pasta dura i cuita en quŔ pot partir-se el reganyat (Borges; ap. BDC, xvi, 33).
|| 19. Clavilla que travessa les dues cuixeres de l'escala de peu (Mall.).
|| 20. En el jou de llaurar, la peša de fusta que uneix en la part mÚs baixa els dos caps de jou (Sencelles) En altres pobles en diuen tascˇ.
|| 21. Rotlaneta de fusta, d'os o de metall, que es cobreix de roba o d'altre revestiment i forma un botˇ per als calšons (Cat., Mall.). a) Vestir Ónimes: revestir de roba una Ónima per formar el botˇ (Llofriu).
ááááLoc.
—a) Amb tota l'Ónima: amb tota l'energia En Xaneta i jo en protestÓrem amb tota l'Ónima, Ruyra Parada 15.—aa) En cos i Ónima: completament, amb decisiˇ absoluta.—b) Caure [a qualc˙] l'Ónima als peus: produir-li un gran espant o desengany (Cat., Bal.).—bb) Penjar l'Ónima [a qualc˙], o caure l'Ónima: deixar-se sentir molt la fam i la debilitat (Cat., Bal.). źTenc l'Ónima que em penja╗ (Men.).—c) Pesar a l'Ónima: saber molt de greu (Cat.).—cc) Tenir l'Ónima penjada amb un fil: estar molt anguniˇs (LabŔrnia Dicc.)—d) Tenir l'Ónima en els peus: estar desenat, molt dŔbil (Mall.).—dd) Tenir l'Ónima a les dents: tenir molta por d'un perill real o imaginari (LabŔrnia Dicc.).—e) No gosar [qualc˙] dir que l'Ónima sigui seva: no gosar parlar ni en bÚ ni en mal (LabŔrnia Dicc.).—ee) Arrancar l'Ónima [a qualc˙]: matar o fer molt de mal a qualc˙ (LabŔrnia Dicc.)—f) Rompre l'Ónima (Bal.) o trencar l'Ónima (Val.): fer molt de mal a qualc˙.—ff) L'Ónima se lÝ veu a contraclaror: ho diuen d'una persona molt magra (EmpordÓ, VallŔs, PenedŔs).—g) Ditxosa la teva Ónima si va al cel!: ho diuen a un que estÓ carregat d'obligacions i no es preocupa de complir-les (Llofriu).—gg) Passar com una Ónima de gat: passar molt de pressa (Vinar˛s).—h) Donar l'Ónima a DÚu: morir-se. Hauent resebut los sancts sagraments..., retÚ l'Ónima a Deu, Boades Feyts 371. íQui, com vos, entre sos brašos | poguÚs dar l'Ónima a DÚu!, Verdaguer Idilis.—hh) Treure una Ónima de pena: satisfer un desig molt vehement de qualc˙ (Bal.).—i) No tenir Ónima: tenir molt pervertit el sentit moral.—ii) Tenir una cosa damunt l'Ónima: tenir una cosa carregosa, que fa passar pena (Bal.).—j) Sortir una cosa de l'Ónima: esser un sentiment sincer (Bal.).—jj) Dues ÓnÝmes dins un cos: dues persones molt amigues (Mall.).—l) Pobra de la teva Ónima!: ho diuen en to d'amenaša (Llofriu).—ll) Perdre's com Ónima de Judas: esser incorregible (Llofriu).—m) Mentir com l'Ónima de Judas: mentir malŔvolament (Mall.).—mm) ź└nima per Ónima, Ónima mia╗: ho diuen per indicar que, en el perill, cadasc˙ ha de mirar per salvar-se ell abans que salvar els altres (Men.).—n) Tenir nomÚs l'Ónima viva: estar en agonia (Avinyonet).—nn) Deixa'm fer l'Ónima quieta: ho diuen per demanar que els deixin tranquils (Eiv.).—o) Ja Ús Ónima de purgatori: ho diuen d'una cosa que s'Ús perduda i que no hi ha esperanša de trobar-la (Llofriu).—oo) Pareix que ha vist Ónimes: ho diuen d'una persona demacrada (Mall.).—p) Esser de les └nimes: esser una mica beneitot (Mall.).—pp) FÚ't de les └nimes!: ho diuen per enviar qualc˙ allÓ on no hi plou (Mall.).—q) ParŔixer un altar d'Ónimes: esser visitat o mirat de massa gent, que dˇna molŔstia amb la seva presŔncia (Val.).—qq) źUna Ónima sola ni canta ni plora╗ (LabŔrnia Dicc.).—r) Donar Ónima: batejar (Sineu).
ááááFon.:
ßnimə (pir-or., or., val., bal.); ßnimɛ (or., occ., val., men.); ßnima (occ., val.).
ááááEtim.:
del llatÝ anĭma, mat. sign. I.