DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ÈPOCA f.: cast. época.
|| 1. Punt notable i determinat en el temps, des del qual comencen a comptar-se els anys.
|| 2. Període de temps, que comprèn una sèrie d'anys i es denomina per un fet o una successió de fets d'importància històrica. En la vall hi ha algunes coves... Serien d'èpoques primitives? Verdaguer Exc. 28. En aquella època de ditxa... coneguda encara tradicionalment ab lo nom de la Edat d'or, Penya Mos. iii, 71. Sabor d'època: semblança que té una obra artística amb les coses del temps al qual es fingeix pertànyer. De la forma mètrica coneguda ab lo nom de nova rimada... m'he otrevit a fer-ne una prova en «La Sentència»... a fi de donar més sabor d'època a l'escena que allà se pinta, Costa Agre terra iv. Fer (o formar) època: esser una cosa molt notable, que se'n parla durant llarg temps.
|| 3. per ext., Temporada, espai de temps referit a un esdeveniment, a una feina important, a una vida, etc. Tant els uns com les altres atravessaven l'època objectivament més llastimosa de la vida, Galmés Flor 9. La tardor és per a mi l'època de l'any més desconhortadora, Ruyra Parada 11.
    Fon.: έpukə (Barc.); époka (Val.); έ̞poсə (Palma).
    Etim.: pres del gr.-llatí epŏcha, mat. sign. || || 1, 2.