ÚNICAMENT adv. De manera única; solament; cast. únicamente. Se donà possessió únicament de la vila y terme, doc. a. 1689 (Segura HSC 283)Unicament en Lluís va manifestar que ell sí, Ruyra Parada 27. Fon.: unikəmén (Barc.); unikamént (Val.); uniсəmént (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.