DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

US pron. pers.
de 2a personal plural, enclític o proclític del verb; cast. os. a) En l'ús català antic, s'usava la forma us en lloc de vos quan anava precedit de vocal: «Dic que us n'aneu», però «Ells vos preguen que vingueu». Molts són los hòmens qui us demanen parays, Llull Cont. 343, 25. Molt me maravell de vós que us veja axí plorar, Llull Blanq. 1. Per çò Déus ha us lexat temptar, Llull Felix, pt. i, c. 2. Me és semblant que no us puscats auenir, Llull Gentil 234. Encara us dich e us prech..., Muntaner Cròn., c. 19. No tocarem ni us pendrem, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 233). Per la manera que ara us direm, Pere IV, Cròn. 28. Solament la us deman, Metge Somni iii. Demà us n'ireu vós a captar, Spill 935. Oïu, si us plau, nostre clamor, Canigó ix. Des que us he vista, no trobo res hermós, Verdaguer Idilis. No us en riureu de mi, Vilanova Obres, xi, 84.—b) En el català modern, la forma us s'empra també darrera consonant quan el pronom va davant el verb, i només darrera vocal quan va darrera el verb: «Ells us preguen que vingueu»; «Prega us el vostre servent». Jo per ell us deman l'agraciada filla que em donà beure, Alcover Poem. Bíbl. 36. Doncs us planto, Ruyra Parada 30.
    Etim.: contracció de vos.

ÚS (ant. escrit també hus). m.: cast. uso.
|| 1. Acció de fer servir una cosa, d'aplicar-la, de manejar-la. Gitarets de vostra Seynoria tot ús de daus entre crestians, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 950). Totes les places de la ciutat són a profit et a comunal ús de la senyoria e de ciutadans, Cost. Tort. I, i, 2. Deffall per poch ús cascun caragol, Proc. Olives 87. Ús de raó: facultat de raonar, i acció d'aplicar-la. Augmenta en mi lo hus de rahó conexent sou merexedor de tal premi, Tirant, c. 216. Estar o Esser en ús: esser usat, no haver deixat d'usar-se. Aquell mot no està més en ús, Lacavalleria Gazoph. Moltes vanitats qui no són en ús, Cauliach Coll., vii, 1a, 1. Fer bon ús (o mal ús) d'una cosa: fer-la servir així com cal o així com no cal. Rei vol dir la tirania | que arbora un llamp per fuet, | i si en fa mal ús, no expia | els delictes que comet, Alcover Poem. Bíbl. 44.
|| 2. Acció de practicar habitualment una cosa; pràctica que resulta de l'experiència d'una cosa. Cor a aquesta sciència demostratiua sien mester vocables escurs e que los hòmens lechs no han en vs, Llull Gentil 4. Açò sabia ell per llonch ús, Muntaner Cròn., c. 89. No som bé certs de vòstres uses e libertats, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 548). Per ús antiquat no han acustumat de pagar lo dit dret, doc. a. 1439 (Ardits, i, 389). Puxen elegir quatre majorals... qui... entenen lo regiment e ús de dita confraria, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 432).a) Usos i costums: nom conjunt de les pràctiques habituals d'una col·lectivítat. A ús i costum: d'acord amb les dites pràctiques habituals. Entrò que... se sia fadigat... a vs et a custuma de sa cort, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 293). La qual covinença... porà esser contra lo general ús et costum e observància de Catalunya, Commem. 145. Só content... vostra requesta... a hus e a costum del reyalme de França acceptar, Tirant, c. 71. La enterrogà que li digués los costums y usos de aquella terra, Comalada PP 60. Mals usos: drets feudals abusius.
|| 3. Dret de fer servir una cosa, de servir-se'n. Tot altre hom de la Vayl de Querol qui aga ús en lo dit bosch, doc. a. 1308 (RLR, viii, 52).
    Etim.: pres del llatí ūsus, mat. sign.