DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ÚTIL
|| 1. adj. Que pot servir; capaç d'obrar o d'esser usat beneficiosament; cast. útil. Totes aquestes coses són pus útils a vida de hom, Llull Felix, pt. vi, c. 2. En tres maneres són dites despeses, ço és a saber: necessàries e vtils e volentàries, Cost. Tort. III, ix, 1.
|| 2. ant., m. Utilitat, profit; cast. utilidad. Esmersaven lo proceit... en gran útil e expedició dels conradors, Mostassaf 69. Façau la guerra a tot útil vostre, Tirant, c. 406. E quant útil se'n seguirà a vostres regnes, doc. a. 1454 (Capmany Mem. ii, 280). Que se recompens... en los útils que se podran hauer de las representacions, doc. a. 1700 (BSAL, viii, 11).
    Var. ort. ant.: utill (Alegre Transf.; doc. a. 1522, ap. BABL, i, 396).
    Etim.: pres del llatí ūtĭle, mat. sign.