DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABANDONAR v. tr.: cast. abandonar.
I. || 1. Deixar en poder o a mercè d'un altre. De tot hom qui abandon sos béns en la Cort o de fora... per deute o per comanda, Cost. Tort. I, iii, 9. Xafa'm o al corch mortífer abandona'm | que em rosega lo cor de viu en viu, Canigó, ix.
|| 2. Separar-se d'algú deixant de fer-li costat o d'assistir-lo. ¡Bon capità qui abandona | la host que té encomanada! Aguiló Poes. 207. May abandonaren la Mare de Déu tot el temps de la Passió, Alcover Cont. 178.
|| 3. Deixar anar, amollar una cosa que es tenia subjecta. Com es hujat de cogitar en les intellectuals, e jo l'abandó que no cogit, Llull Cont. 158. Dient açò totes les forçes li falliren e abandonà los braços ab què tenia lo Fill mort, Villena Vita Chr. 222. O, Senyor, que de molt bona voluntat abandone la vida, Villena Vita Chr., c. 245.
|| 4. Vendre a preu molt baix (Massalcoreig, Llofriu). En aquella hora tot baixa de preu; tot s'abandona, Pons Auca 213.
|| 5. Renunciar a una cosa, desistir-ne. E veent que aconseguir no'ls podien en ninguna manera, abandonarenles (les galees), Pere IV, Cròn. 398. Y el viudo abandonà sa retreta vida, Pons Com an., 190.
|| 6. Descuidar una cosa, fer-ne cas omís. (Los avariciosos) la vida e la anima abandonen per no perdre la roba, Villena Vita Chr. 12.
|| 7. Deixar un lloc, anar-se'n definitivament. La gent dona els molts anys y formant estols abandona l'era, Rosselló Many., 109. Pels camins del desert, l'egipciana | abandonava son reialme d'or, Alcover Poem. Bíbl. 19. a) nàut. Anar-se'n del vaixell el seu capità i tota la tripulació, deixant-lo en mig de la mar o a una costa estrangera, per causa d'incendi, inundació de la nau o altre accident.
|| 8. Dir paraules denigrants a algú; cantar-li les veritats; insultar; renyar molt fort (Massalcoreig).
II. v. refl.
|| 1. Lliurar-se a l'arbitri d'algú. «Abandona't en les mans de Déu, que Ell t'ajudarà». Jo m'abandon amb fiansa a tu, Riber Sol ixent 59
|| 2. Lliurar-se de ple a un afecte o gust. Desitja el fet ab anhels jubilosos y s'hi abandona ab delit, Galmés Flor 28.
|| 3. Descuidar si mateix, el propi decor, ses obligacions, dignitat o interessos. «Aquest home s'és abandonat molt.»E vostra altesa no's deu axí abandonar de anar en tot loch, com siau filla de Emperador, Tirant, c. 209.
|| 4. Perdre el coratge, abatre's, rendir-se en les adversitats. «Amb la mort de son fill, el meu germà s'és abandonat molt» (Ripoll).
|| 5. Envilir-se, prostituir-se, dar-se a la mala vida.
    Fon.: əβənduná (pir-or., or., men., eiv.); aβandoná (occ., Maestr.); aβandonáɾ (Val., Cast., Al.); əβəndoná (Mall.).
    Conjug. regular; és la mateixa de cantar.
    Etim.: format damunt l'adverbi abandó (ant. fr. a bandon); V. abandó.