DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABAT m.
|| 1. President d'un monestir o col·legi eclesiàstic, on exerceix per privilegi pontifici jurisdicció o autoritat espiritual més o menys restringida; cast. abad. L'abat e tots los monges lo pregaven, Llull Blanq. 55, 1. Si alcú ferrà o penrà abat, prevere, diache, Usatges 136. Abat regular. president d'una comunitat de monjos. Abat secular: clergue que té un benefici eclesiàstic amb títol d'abadia. Abat exempt: el qui no depèn de cap bisbe, sinó immediatament del Sum Pontífex. Abat mitrat: el qui té el privilegi de dur mitra i altres insígnies bisbals i que pot celebrar de pontifical. Abat consistorial: aquell que el Papa institueix i preconitza en Consistori de Cardenals, igualment que els Bisbes, perquè s'equipara a aquests per la seva jurisdicció quasi episcopal. Abat per encomanda: aquell a qui han comanada l'administració d'una abadia. Abat custodi: aquell que fa les vegades de l'Abat comanador. Abat titular: aquell que és abat per prerrogativa de la seva Orde o de la seva gent. Abat no exempt: el qui depèn d'un Bisbe.
|| 2. Reben el títol d'Abat: a) El Canonge President d'algunes Col·legiates, com la de Xàtiva i la de Gandia;—b) qualque canonge dignitat d'algunes catedrals;—c) el rector o beneficiat elegit dels seus companys per presidir-los en Capítol per un temps determinat;—d) el major dels Germans d'algunes confraries;—e) el Rector de qualque parròquia de Catalunya.
|| 3. El pres més antic d'una presó.
|| 4. El major dels obrers del molí d'oli (Rosselló).
|| 5. El ventrell del porc, farcit de carn capolada; cast. obispillo. El couen dins una caldera o cassola i el mengen amanit amb sal i pebre (Andorra), o bé cuit a les graelles amb sal i oli (Pobla de S.).
|| 7. Esquellots (Bordils); cast. cencerrada.
    Loc.—a) Fer un visca l'abat: fer esquellots o brugit estrident per riure's de qualcú, durant la nit (Mataró).—b) Fer l'abat: fer esquellots (Llofriu); cast. cencerrada.—c) Fer un abat [d'algú o de qualque cosa] (Mall.): destruir, fer desaparèixer. Aplicat a persones, ‘matar’; aplicat a coses, ‘llevar l'existència’. «Es lladres l'agafaren i en feren un abat». «Prengué un pa i en va fer un abat» (se l'acabà).—d) Voler esser l'abat: voler comandar (Mall.).—e) L'abat de ses colfloris: persona que pretén d'esser molt i no és res o no fan cas d'ell (Mall.).
    Refr.—a) A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat (Catalunya).—b) Abat i ballester, mal per als moros: «no debe descuidarse el que tiene enemigos astutos y poderosos» (Martí G. Dicc.).—c) Per un punt l'abat va perdre sa mula: vol dir que, a vegades, de poca cosa vénen pèrdues molt importants (Mall.).—d) Ans coc que abat: vol dir que convé que el qui comanda sia estat abans comandat i hagi fet el que ha de fer fer als altres. Ni's dix may per vós «ans choch que abat», Proc. Olives 786.
    Fon.: əβát (or., bal.); aβát (occ., val.).
    Var. ort. ant.: abbat.
    Etim.: del llatí abbāte, mat. sign.