DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADALIL m.: cast. adalid.
|| 1. ant. Guia, home ben coneixedor d'una terra, que anava amb els exèrcits per mostrar-los el camí o per observar l'enemic i donar-ne notícia als seus. Con fariem ne con no ab los adalils qui ginyen e qui saben les entrades de la terra, Jaume I, Cròn. 98. Ueus aqui que'ns mostrarà est adalill bona caualcada de sarrains, ibid. 99. Et yo llibrarvos-he bons adalils que saben be la terra e'ls passos, Desclot Cròn. 5. L'adalill nostre ab tres servents era anat a descobrir un aguayt, Pere IV, Cròn. 183. De certes companyes de adalils que son entrats en lo present regne, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. Capdavanter, caporal, conductor de gent. Volent fugir | d'Egipte vil, | per adalil | pren Moysès, Spill 12462. Ramon Lull... popular adalill del pensament humà, Obrador, Arq. lit. 40. La gran àgora eterna on el vent, l'adalil dels estels, estén l'ombra, Bartra Evang. 45.
    Fon.: és paraula arcaica, restablida en la llengua escrita. La forma adalill no és probablement una mera variant ortogràfica; deu representar en realitat una pronúncia amb -ll palatal.
    Var. form.: adalit.
    Etim.: de l'àrab ad-dalīl, ‘guiador’, mat. sign. || 1 (cfr. Dozy, Suppl. I, 455).