DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALBI m. bot.
L'arbre Populus alba; cast. álamo blanco. Fer dos imatges de vulto de figuer o albi, doc. a. 1649 (Monsalvatje Not. xxiv, 166).—V. àlber. || topon. Sa Riera de l'Aubi: riera devora Palamós.
    Fon.: áwβi, pl. áwβins (Tàrrega, Borges Bl., Floresta, Vimbodí, Falset).
    Etim.: de albărus, amb canvi de -e en -i, que és freqüent a les poblacions citades.

2. ALBI m. ant.
Menjadora de llenya per als porcs; V. obi. Un albi de fust en que beuen porchs, inv. a. 1352 (Montblanc).
    Var. form.: obi, olbi, gobi.
    Etim.: del llatí alvĕu, ‘vas semblant a una barca’.

3. ALBI
|| 1. topon. Vila situada en el límit entre la Segarra i les Garrigues. La filla de don Berenguer Pere, senyora de Albi, Tomic Hist. 205. En el Nombr. focs, a. 1359, apareix «Castell del Albi» amb 63 focs.
|| 2. Llin. català i valencià.
    Fon.: áɫβi, áwβi (occ.).
    Cult. pop.—a) Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda. Dita popular a l'Urgell (Serra, Notes geogr. folkl.).—b) Los d'Albi tenen un maig | que és bo per fer una arcada, | que n'és tort i geperut, | gran falta n'hi han trobada. Començament del romanç popular «Lo Maig», que és complet ap. Pelay Briz Cans., v, 203.
    Etim.: sembla el mateix nom que Albĭa o Albĭgi, nom d'una ciutat d'Aquitània (avui Albi): cfr. Holder Alt-celt. i, 80; Th. Ling. Lat. i, 1493.

1. ALBÍ, -INA adj.
Qui és mancat completament o parcialment del pigment o coloració pròpia de la seva espècie; cast. albino. Groc, d'un ros aclarit, quasi albí, Espriu Any 96.
    Fon.: əlβí (or., bal.); alβí (occ., val.).
    Etim.: neologisme pres del llatí albīnus, derivat de albus, ‘blanc’.

2. ALBÍ
1. Nom propi d'home; cast. Albino.
|| 2. Llin. català i valencià.
|| 3. topon. Riu que rega el terme de Mont-ras.
    Cult. pop.—Sant Albí és venerat a l'Urgell com advocat contra febres, reuma i mal de costat, i li canten goigs (Serra Calend. Folkl. 72).
    Etim.: del llatí Albīnus (nom propi d'home) < albus, ‘blanc’.