Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. albi
veure  2. albi
veure  3. albi
veure  1. albí
veure  2. albí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALBI m. bot.
L'arbre Populus alba; cast. álamo blanco. Fer dos imatges de vulto de figuer o albi, doc. a. 1649 (Monsalvatje Not. xxiv, 166).—V. àlber. || topon. Sa Riera de l'Aubi: riera devora Palamós.
    Fon.:
áwβi, pl. áwβins (Tàrrega, Borges Bl., Floresta, Vimbodí, Falset).
    Etim.:
de albărus, amb canvi de -e en -i, que és freqüent a les poblacions citades.

2. ALBI m. ant.
Menjadora de llenya per als porcs; V. obi. Un albi de fust en que beuen porchs, inv. a. 1352 (Montblanc).
    Var. form.:
obi, olbi, gobi.
    Etim.:
del llatí alvĕu, ‘vas semblant a una barca’.

3. ALBI
|| 1. topon. Vila situada en el límit entre la Segarra i les Garrigues. La filla de don Berenguer Pere, senyora de Albi, Tomic Hist. 205. En el Nombr. focs, a. 1359, apareix «Castell del Albi» amb 63 focs.
|| 2. Llin. català i valencià.
    Fon.:
áɫβi, áwβi (occ.).
    Cult. pop.
—a) Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda. Dita popular a l'Urgell (Serra, Notes geogr. folkl.).—b) Los d'Albi tenen un maig | que és bo per fer una arcada, | que n'és tort i geperut, | gran falta n'hi han trobada. Començament del romanç popular «Lo Maig», que és complet ap. Pelay Briz Cans., v, 203.
    Etim.:
sembla el mateix nom que Albĭa o Albĭgi, nom d'una ciutat d'Aquitània (avui Albi): cfr. Holder Alt-celt. i, 80; Th. Ling. Lat. i, 1493.

1. ALBÍ, -INA adj.
Qui és mancat completament o parcialment del pigment o coloració pròpia de la seva espècie; cast. albino. Groc, d'un ros aclarit, quasi albí, Espriu Any 96.
    Fon.:
əlβí (or., bal.); alβí (occ., val.).
    Etim.:
neologisme pres del llatí albīnus, derivat de albus, ‘blanc’.

2. ALBÍ
1. Nom propi d'home; cast. Albino.
|| 2. Llin. català i valencià.
|| 3. topon. Riu que rega el terme de Mont-ras.
    Cult. pop.
—Sant Albí és venerat a l'Urgell com advocat contra febres, reuma i mal de costat, i li canten goigs (Serra Calend. Folkl. 72).
    Etim.:
del llatí Albīnus (nom propi d'home) < albus, ‘blanc’.