Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alcover
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALCOVER
1. Llinatge de Catalunya, València i les Balears. Apareix ja en el Repartiment de València (s. XIII) amb la forma Alcobeyr.
|| 2. Vila de l'Alt Camp de Tarragona.
    Fon.:
əlkubé, əlkuvé (or., Men.); alkoβéɾ, alkovéɾ (occ., val.); əlkové (Mall.).
    Cult. pop.
—Dites populars sobre els habitants d'Alcover: a) «A Alcover, tant s'estimen quedar mal com bé».—b) «D'Alcover, res de bo en ve; qui bo hi va, dolent el fan tornar».—c) «D'Alcover, res de bo en ve; i si alguna cosa bona hi va, no la deixen tornar».—d) «Gent d'Alcover | sempre fan coses; | fan el Roser | quan no hi ha roses» (ap. Serra Notes geogr. folkl.).
    Etim.:
d'una forma mossaràbiga *al-qubbáyr, ‘el pesador’, composta de l'aràb. qubba, ‘balança o romana’ («statera» ap. Martí Voc.) i el suf. llat. -arĭu.