DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1.   ALOSA f., ornit.
Ocell de la família de les alàudides: Alauda arvensis L. (Ross., Conflent, Vallès, Barc., Reus, Pallars, Ll.); cast. alondra. La llargària del cos és de 18 o 20 cm.; és robusta, té el cap i l'esquena terrosa amb ratlles negrenques, i els pits i panxa blanquinosos amb taques fosques; té les ales amples i la coa forcada; habita a la terra baixa tot l'hivern, i en venir l'estiu emigra a les regions elevades i septentrionals; vola bé i corre molt lleugera; es fa pels camps de conreu i a bandes de pocs arbres; menja insectes, cucs i llavors; és molt cantadora; molts la confonen amb la cogullada, que és de la mateixa família i molt semblant de forma i de grossària. Piteja lo pinsà, canta l'alosa, Canigó i. Tot canta en ta llahor... | al trench del jorn la vigilant alosa, Llorente Versos, i, 121. Per caçar les aloses s'empra principalment un reclam bellugadís o uns mirallets que reflecteixen els raigs del sol i atreuen les aloses.
    Loc. i refr.—a) Despertar-se al cant de l'alosa: despertar-se molt dematí (Gomis Zool. 305).—b) Mirallets de caçar aloses: promeses enganyadores (ibid.).—c) «Val més una alosa al plat, que una perdiu volant» (ibid.).
    Fon.: əlɔ́zə (Ross., Conflent, Ripoll, Vallès, Barc.); alɔ́zɛ (Sort, Lleida).
    Var. form.: alova.
    Etim.: del gàl·lic-llatí alauda, mat. sign.

2. ALOSA f.
Peix de la família dels clupeids: Alosa fínta Marc. (Barc.); cast. sábalo. Es molt semblant a la sardina, però té el cos més alt i aplanat. En la primavera puja pels rius, fa la posta i a la tardor els petits se'n van cap a la mar. La pesquen a la mar i en els rius.
    Fon.: əlɔ́zə (Barc.); aɾóza (Alg.).
    Etim.: del gàl·lic-llatí alausa, mat. sign.

3. ALOSA f. ant.
Beguda composta d'aigua, mel i alguns altres ingredients, que es prenia com a refrescant; cast. aloja. A les collations prench de mos letovaris... o aloses ençucrades per refrescar lo fetge, Eximenis, «Terç del Crestià». A una àpoca d'un apotecari valencià de l'any 1470 (Arx. Gral. R. Val.) trobam aquesta partida: «CL solidos per cinquanta aloses a for de tres solidos per alosa»; i a una àpoca d'un sucrer, a. 1496 (mateix arx.), trobam: «trenta sis solidos per obs de dotze aloses meses en pots de vidre..., una cullereta d'argent per obs de menjar les dites aloses».
    Etim.: probablement del llatí alosănum, variant de aloxĭnum, mat. sign. (cf. Corominas DECast, i, 162).