DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASCLAR v. tr.
Trencar a bocins una cosa sòlida, fer-ne ascles (Cat., Val.); cast. astillar. Vírats caure cossos sens ànimes, peus e mans tallats volar a la terra, caps asclar, polmons e fetges peceiar, Curial, iii, 95. Un llamp va asclar un pi de mig a mig, Lluís Rec. 58. a) fig. Les ones escumejaven i roncaven i s'asclaven amb estrèpit contra els pintorescs penyals de la costa, Valor Rond. iii, 17.
    Fon.: əsklá (Rosselló, Conflent, Girona, Cerdanya, Vic, Cardona, Valls, Tarr., Reus); asklá (Ribagorça, Pallars, Rib. de Cinca, Ll., Urgell, Rib. d'Ebre, Tortosa, Maestr., Vinaròs); askláɾ (Castelló, València); askʎá (Bonansa).
    Etim.: format damunt ascla.