DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALAGUER
|| 1. topon. Ciutat de 6000 habitants, antiga capital del comtat d'Urgell, situada a la vorera dreta del Segre, 28 qm. al NE de Lleida.
|| 2. Llin. molt estès dins Catalunya (Alcanar, Alguaire, Almacelles, Amposta, Anglesola, Arbeca, Avinyonet, Barc., Batea, Berga, La Bisbal, Caldes de Mo., Espluga de F., Igualada, Perelló, Polinyà, etc.), en el regne de València (Alacant, Albalat, Alberic, Alcalà de X., Alcoi, Algemesí, Almassora, Benidorm, Benimantell, Benissa, Castelló, Cocentaina, Dénia, Guadalest, Morella, Penàguila, Vinaròs, etc.) i a Mallorca (Andratx, Binissalem, Calvià, Esporles, Felanitx, Inca, etc.).
    Fon.: baɫagé (occ.); bəɫəɣé (or., bal.); baɫaɣéɾ (val.).
    Cult. pop.—a) «A Vilanova de Meià, gent dolenta prou n'hi ha; carrer per carrer, n'hi ha més a Balaguer; casa per casa, més n'hi ha a Camarasa». Ho diuen els urgellencs per satiritzar els habitants d'aquelles tres poblacions.—b) «Si vas a Balaguer, esmorza primer; si hi has de dinar, emporta't un pa; i si hi has de fer llit, emporta-te'n llit». Ho diuen els habitants dels pobles veïnats, per satiritzar els de Balaguer.—c) «La ciutat de Balaguer, | ciutat noble i regalada, | la flor de tots los fadrins, | de les donzelles la palma» (cançó pop., ap. Serra Notes geogr. folkl.).
    Etim.: desconeguda. La identificació de Balaguer amb el Bargusii que cita Titus Livius, és infundada. Segons Balari Oríg. 194, Balaguer ve d'un substantiu català baleguer ‘munt de bàlecs’, ‘camp de bàlec’.