DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BAS adj. ant., pres de l'it. basso,
per baix. Axí que'l peu ferm sempr' era 'l pus bas, Febrer Inf. i, 30; E io ab l'esguard molt vergonyos e bas, id. iii, 79.

2. BAS
|| 1. topon. Comarca de la Garrotxa, que en l'edat mitjana era un vescomtat i estava limitada per les comarques de Santa Pau, Collfort, serra de Terrús, coll de Pruït, Collsacabra, cingles de Cabrera i Aiats, Puigsacalm, Collfred, Milany, Colls de Canes, de Cubet, de Santigosa i Ridaura. La travessa de S. a NE. el Fluvià, i la població principal situada dins sos termes és Olot. Avui el nom d'aqueixa comarca no s'usa sinó en els noms de poble St. Esteve de Bas, St. Miquel de Bas i St. Privat de Bas, i en el nom del Coll de Bas.
|| 2. topon. Partida rural del terme de Juneda (Pla d'Urgell).
|| 3. topon. Partida rural del terme d'Argentona.
|| 4. Llin. català i valencià (Alacant, Alcoi, Begur, Barc., Berga, Calonge, Cambrils, Dénia, Elda, Gir., Granollers, Igualada, Manresa, Masquefa, Peratallada, Relleu, Sta. Col. de F., Vendrell, Villena, Vinaròs, etc.).
    Formes del nom en documents antics: Bas (any 1019; a. 1359; Pere IV Cròn. 35; Boades Feyts; etc.); Bars (a. 1426, Vegueria de Ribes); Basso (a. 1187, ap. Monsalvatje Not. hist. xii, 32); Baso (a. 1031, ap. Alsius Nomencl. 103).
    Etim.: incerta. Segons S. Obradors, ve del cèlt. gwaz ‘riu’ (cfr. Monsalvatje Not. hist. x, 267); però sembla més probable que sia de la mateixa rel gàl·lica del nom de lloc Bar, tan freqüent a França (cfr. Wartburg FEW, i, 262, 263).