Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bernat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BERNAT
I. || 1. Nom propi d'home; cast. Bernardo.
|| 2. Llin. molt estès a Catalunya, València i Mallorca (Alacant, Alaró, Albi, Arbeca, Artà, Artés, Barc., Benlloc, Borriol, Capdepera, Castelló, Crevillent, Dénia, Elx, Espluga de F., Inca, Lloret de M., Llucena, Monnòver, Montblanc, Morella, Novelda, Vilafamés, etc.).
|| 3. Frare de l'orde de Sant Bernat.
II. m.
|| 1. Ocell aquàtic de la família de les ardeides (Tortosa); cast. garza. A Manacor també anomenen bernat un ocell d'aqueixa família, que és au de passada i no es veu gaire sovint. L'espècie Ardea cinerea, de la mateixa família, és coneguda a Mallorca amb el nom per En Bernat de s'alga.
|| 2. Bernat ermità: crustaci de la família dels pagúrids: Pagurus bernhardus (Cat.); cast. ermitaño, bernardo. V. ermità.
|| 3. Bernat pescaire: nom català d'ocells de la família de les ardeides: espècies Ardea ralloides i Ardea cinerea; cast. garza cenicienta. També és el nom de l'espècie Cinclus aquaticus, de la família dels túrdids (Olot); cast. mirlo de agua. Totes aquestes espècies viuen prop de l'aigua dolça (rius, estanys, etc.) i s'alimenten de peixos, cabussant-se àgilment per agafar-los. A Reus hi ha la dita: «Bernat pescaire, tira els pets en l'aire»; probablement és deformació per tira els peixs en l'aire. De canya en canya de la riba, els bernatspescayres de brillant y tornassolat plomatge, Girbal Pere Llarch 141.
|| 4. Bernat pescaire: espècie de cercapous petit de filferro, que tiren al riu per estirar les cordes de les anguileres (Sta. Col. de Q.).
|| 5. Bernat pescaire: home curt d'enteniment (Ross., Olot, Empordà, Camp de Tarr.); cast. babieca. Cálle-tè, tros da barnat-pascáyre!, Saisset Pugn. 8.
|| 6. Bernat pudent: escarabat petit, verd i molt pudent, que fa molt de mal a les mongeteres i a les avellanes (Vendrell, Reus). Els pagesos diuen que fa un foradet a les avellanes i aquestes queden amargantes. Quan se sent pudor i no se sap d'on ve, solen dir: «Ha passat el bernat pudent» (Reus).
III. Curt d'enteniment, beneitot (Ross.); cast. tontón, bobo. Lo moltó n'es qu'un grossàs Bernat, Alm. Ross. 1923, 45.
IV. || 1. Barra de ferro que per un cap va penjada al brancal d'una porta i per l'altre té un ganxo o colze que encaixa dins una anella de la porta per tancar aquesta en fort, de manera que la barra forma triangle amb la línia de la porta i amb la del brancal (Cat., Val., Eiv.); cast. tranca, barra. En Tomás... barrà la porta amb els bernats, Pous Empord. 33.
|| 2. Peça de l'arada, que fa anella en un cap i va unida a la cameta, i a l'altre cap té un ganxo amb el qual subjecta la pala quan gira l'arada (Borges, Montblanc, ap. BDC, xi, 93).
|| 3. Contrapès de l'antiga màquina berguedana de filar, on servia per a fer pujar la part anomenada carretó (Pons Ind. text.).
|| 4. Espècie de cossiol de fang tendre, que es tira amb força a terra, de boca per avall, i es rebenta fent un gran tro (Segarra, Urgell).
V. Bernat, Bernat, endevina qui t'ha tocat. Joc de nois, en què el qui para té els ulls tapats: hi va un altre jugador, li pega un cop i se'n torna; el qui para, ha d'endevinar qui l'ha tocat: si ho endevina, para aquest en lloc d'ell; si no ho endevina, segueix parant el mateix i repeteixen el joc (Barc., Gir., Ripoll, Solsona).
    Loc.

Ara m'has dit «Bernat»!: ho diu aquell a qui acaben de donar una explicació que no comprèn (Mall.).
    Refr.
—a) «A la taula d'En Bernat, qui no hi és, no hi és comptat» (Barc., Solsona).—b) «Bernat, no li diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat» (Alt Empordà, Garrotxa).—c) «Un Pere i un Bernat fan un ase acabat» (Mall.).—d) «Encara no és nat i ja li diuen Bernat» (Urgell, Segarra).—e) «A Sant Bernat, es jac cordat» (Mall.); «Per St. Bernat, tapa-li es cap» (Mall.).—f) «Per St. Bernat, el sol entra pel forat» (Olot).—g) «Sant Bernat cura de febres i de mal de cap» (Men.).
    Fon.:
bəɾnát (pir-or., or., bal.); beɾnát (occ., val.).
    Etim.:
del germ. Berinhard, nom propi d'home. L'aplicació d'aquest nom a la designació d'animals (II) és bastant explicable pel que fa al bernat ermità, que deu esser en recordança d'un anacoreta de nom Bernat, per comparació del dit animal amb un ermità que viu dins sa petita ermita (la closca del mol·lusc, de la qual se serveix com d'habitació); no és tan clar el motiu de la denominació del bernat pescaire i de l'ocell bernat; L. Spitzer (ZRPh, xl, 695) creu probable que el nom de bernat aplicat a aquests ocells de la família de les garses sia resultat d'una substitució de nom al primitiu per guiraut-pescaire i que aquest guiraut sia modificació del prov. aigrú ‘agró’ per etimologia popular. Les accepcions del paràgraf IV també són d'origen poc clar: el bernat de la porta (IV, || 1) és considerat per Mn. Griera una evolució d'una forma antiga pernat, derivada per pern; aqueixa forma pernat consta en el Dicc. valencià d'En Carles Ros com a forma antiga del mot.