Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  borrassa
veure  borrassà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BORRASSA f.
|| 1. ant. Borra. No gos metre en lo ble de les dites candeles borrasses ne altres coses sino cotó, doc. any 1372 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. Tela grossera de borra, del tamany d'un llençol gran, que serveix per traginar palla i, posat davall les oliveres i altres arbres, per aplegar-hi la fruita batollada (Cerdanya, Lluçanès, Vic, Cardona, Solsona, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Calasseit, Ribera d'Ebre). Una borrassa squinsada, inv. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Los bailets se'n pugen a la olivera per alleugerir-la de sa valiosa càrrega, mentres per copsar-la les collidores estenen les borraces sota del arbre, Serra Calend. Folkl. 98.
|| 3. Flassada grollera de cotó, que serveix de tapall de llit en les cases de pagès (Ribagorça, Ripoll, Olot, Empordà, Vic). On hi ha el llit parat amb llensols, borrassa i coberta tot nou, Catllar 2-7-1921.
|| 4. Xeremies o sac de gemecs (Ross.); cast. gaita.
    Loc.

No poder cintar algú amb cent borrasses: estar ple de goig i satisfacció. M'haguessen pas cintat ambe cent borasses, Casaponce Cont. Vall. 163.
    Refr.

—«Totes a la borrassa no hi poden dar»: vol dir que no és possible fer bé i perfectes totes les coses (Urgell, Segarra).
    Fon.:
burásə (pir-or., or.); borásɛ (Tremp. Ll., Gandesa); borása (Calasseit, Tortosa, Ribagorça).
    Intens.:
borrasseta, borrassota.
    Etim.:
del llatí bŭrracĕa, ‘cosa de borra’.

BORRASSÀ topon.
Poble de 624 habitants, situat a pocs quilòmetres al SO de Figueres (Empordà).
    Refr.
—a) «A Creixell, lleven la pell; a Borrassà, l'acaben de llevar» (Serra Notes geogr. folkl.).—b) «Borrassà és bo, si no fos lo prior de Lledó; però amb això i això, Borrassà és bo» (id. ibid.).
    Etim.:
probablement derivat del llinatge Borràs. El nom del poble per Borrassà apareix en documents medievals amb la forma llatinitzada Borraciano. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 31, diu que no s'explica la derivació de borràs en la part semàntica; però al nostre entendre s'explica fàcilment si en lloc de prendre per punt de partida el borràs substantiu prenim el Borràs nom personal.