Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bròquil
veure  2. bròquil
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRÒQUIL o BRÒCUL m.
Varietat de col (Brassica oleracea, var. botrytis) que té les fulles molt escampades, estretes i llargues, i molt fosques de color; cast. brócoli. Sopa d'ensiam de bròquil, Aguiló Poes. 173. Col i remolatxes, brocul, bledes i espinacs, Serres Poes. 58.
    Loc.
—a) Suc de bròquil: vi moll o altre licor dolent (Cat.).—b) S'ha acabat el bròquil!: ho diuen autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc.—c) No vull més bròquil!: ho diuen per desfer-se d'algú que amoïna (Llofriu).—d) Buscar bròquil: amoïnar.
    Fon.:
bɾɔ́kiɫ (Empordà, Garrotxa, Vallès, Barc., Tarr.); bɾɔ́kuɫ (Tortosa, Llucena, Alcalà de X., Castelló, Alguer).
    Etim.:
de l'italià broccolo, mat. sign.

2. BRÒQUIL m.
Broc de cadaf, d'olla o d'escudella (Ciutadella).
    Etim.:
de broc, amb contaminació de bròquil art. 1.