Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brollador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROLLADOR m.: cast. surtidor.
|| 1. Lloc on l'aigua surt de la terra formant broll.
|| 2. Lloc on es fa arribar aigua a pressió i en sortir forma un broll cap amunt. E sens fons lach | e brolladós, Spill 7809. Que un brollador d'aygua d'olors arruixa, Canigó iii.
    Fon.:
bɾuʎəðó (or., men.); bɾoʎaðó (occ.); bɾoʎaðóɾ, bɾoʎaóɾ (val.); bɾoʎəðó (mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: brolladoràs, brolladorot.—b) Dim.: brolladoret, brolladoretxo, brolladoreu.
    Etim.:
derivat de brollar.