Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bru
veure  2. bru
veure  3. bru
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRU (ant. brun), -UNA adj.
|| 1. Gris fosc, que tira en negre; cast. gris obscuro, moreno. En lo cavall qui es molt blanc, en qui ha entensa color, e en lo brun confusa e extensa, Llull Arbre Sc., i, 133. Salsa bruna per a perdius o coloms, Robert Coch 24. La un hull fort negre avia e l'altre quaix bru lo tenia, Biblia Sev. 192.
|| 2. Color de la pell d'un individu de raça blanca ric en pigment (Cat.); cast. moreno. Estén la barba en les espatles brunes, Febrer Inf. xx. Un jove bru de grossos ulls, Pons Com an. 44.
|| 3. Fosc (en general); cast. obscuro. Guia en mitj de la nit bruna la nau dels pobles al port, Camps F., Poes. 104.
    Loc.

Fer de verd bru: donar entenent una cosa per una altra (ant.). Del vert fan bru a la Badessa, Spill 5508.
    Fon.:
bɾú (or., occ., bal.). Es un mot que té ja poca vitalitat en la llengua parlada; allà on s'usa més és a la regió extrema occidental de Catalunya (Ribagorça). A Menorca només s'aplica a les bísties: «ase bru», «somera bruna». El castellanisme moreno ha prevalgut damunt el català bru.
    Etim.:
del germ. brūns, ‘de color fosc’.

2. BRU m. ant.
Casta de tela. Que anch un balandran de bru no 's pot uenar que anch me des, Buch cav. 150.

3. BRU o BRUN
1. Nom propi d'home; cast. Bruno.
|| 2. Llin. existent a Catalunya, València i les Balears.
    Loc. i refr.

Fer Sant Bru: pagar una cosa entre tots (Men.). «Sant Bru, tant cada u» (refr.).
    Etim.:
del nom propi Brūnus.