DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABANA f.
|| 1. Construcció rústica de pedra o de fusta, a manera de caseta, per soplujar-s'hi transitòriament o per guardar-hi instruments de treball; cast. cabaña. Estaua un pastor qui jasia en son llit dintre la cabana, Llull Felíx, pt. viii, c. 64. «En veure puig o cabana | o pellissa de pastor, | ja pens en sa meua amor | qui habita dins Son Fullana» (cançó pop. Llucmajor).
|| 2. Barraca gran, caseta d'un pis (Solsona).
|| 3. Rebost, departament on tenen el formatge (Manacor).
|| 4. Fer cabana: estar les dones a la vora del foc amb les faldes una mica alçades (Àger).
    Fon.: kəβánə (pir-or., or., bal.); kaβánɛ (Ll.).
    Intens.:—a) Augm.: cabanassa, cabanota, cabanot.—b) Dim.: cabaneta, cabanona, cabaneua, cabanetxa.
    Var. form.: cabanya.
    Sinòn.: barraca.
    Etim.: del llatí capāna, mat. sign. || 1.