Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cadira
veure  2. cadira
veure  3. cadira
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CADIRA f.
|| 1. imatge  Seient amb respatler per a una sola persona; cast. silla. Volgueren Blanquerna asseure en l'apostolical cadira, Llull Blanq. 78, 9. E sobre sa cadira reyal hauia fet un bras de home, Llull Felix, pt. i, c. 1. Que seu en una cadira qui es prop d'aquella del emperador, Muntaner Cròn., c. 212. Los pererosos sehuen en cadires clavades, Metge Somni iii. Cadira de braços, o cadira de repòs: la que té barres laterals per descansar-hi els braços, i sol esser de seient encoixinat. Tretze cadires de repòs usades, Inv. Bertran. Dos cadires de repòs ab son sitial de fust, doc. a. 1764 (Marjal, 1923, p. 28). Hi ha cada cadira de braços que us engoleix un home amb llibre i tot, Carner Bonh. 138. Cadira de frare (Cat., Men.), o cadira de capellà (Mall.): la cadira de braços que té el seient de cuiro clavat. Cadira de vaqueta: la cadira d'estil antic amb les barres tornejades i la respatlera inclinada (Manacor). Cadira bollada: la que té les barres tornejades i la respatlera vertical (Manacor). Cadira plegadissa: la que té el seient de tela o de pell flexible, apta per a plegar-se. Una cadira plegadiça trencada, doc. a. 1373 (Miret Templers 556).També es diuen cadires d'estisora. Hi ha una classe de seients plegadissos, sense respatla, que les dones duen per anar a l'església i que a Mallorca s'anomenen cadires de missa i a Menorca catres. Cadira baixa o cadira costurera: la que té el seient més avall que les cadires ordinàries (Mall.). Cadira amb orelles: la que en el respatler té una espècie d'orella per a descansar-hi el cap (Palma). Cadira amb molles (Bal.) o cadira de molls (val.): la que té el seient posat damunt unes molles que li permeten enfonsar-se i resultar més còmode. Cadira-basseta (Cat.) o cadira de fer caca (Menorca): la que té el seient foradat perquè l'infant que hi seu no s'embruti. Cadira poltrona o cadira a la poltrona (mall.): la que és tota encoixinada, no sols en el seient sinó també en el respatler i en els braços. Cadira de Barcelona: cadira pintada de verd o de vermell amb flors daurades (Mall., en el segle XVIII). Cadira catedral: cadira de cor amb respatla alta. El cor era tambe molt principal y gran, ab coranta cuatre cadires catedrals, y moltas altres de baxas, doc. a. 1816 (BSAL, 1886, n.o 34). Cadira de volta: Tres cadires de volta molt velles y esgarrades, Inv. Bertran.
|| 2. per extensió: a) Cadira redona: tibulet, seient sense respatla (Palma, Llucmajor).—b) Cadira de vent: sofà (Berguedà).—c) Cadira del foc: escon, banc de la cuina (Fraga, Massalcoreig.)
|| 3. ant. Càtedra. Als doctors que iran e vendran a legir en les cadires al dit studi general, doc. a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 201). Per los salaris de les cadires de dita Universitat, Const. Cat. 179. Que ningun Cathedratich pugue esser provehit de dos cadires, Ordin. Univ. 1629, 94 v. a) ant. Festa de la Cadira de St. Pere: la festa de la càtedra de St. Pere. Ffo la festa de la Cadira de Sent Pere, Ardits, i, 10 (a. 1391).
|| 4. ant. Residència d'un príncep o prelat. Fou cap de tots sos regnes la ciutat de Tolosa..., e tenia lo dit rey altra cadira a la ciutat de Tarragona, Tomic Hist. 29.
|| 5. ant. Residència en general; lloc on radica una facultat. Altres [digueren] que'l loch e cadira de la anima eren en lo cor, Metge Somni i.
|| 6. Cadira de pastor: nom de les plantes Erinacea pungens i Erinacea anthyllis, que són espinoses (val.).
    Loc.
—a) No calfar cadira: seure molt poc temps (Val.).—b) Apegar-se (a qualcú) la cadira al cul: estar molta estona assegut, especialment prolongant importunament una visita (Val.).—c) Estar de cadira a un lloc: estar-hi habitualment, fer-hi estada permanent (Val.).
    Refr.
—a) «Qui a bona cadira seu, bona ventura espera» (Mall.).—b) «A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora» (Alcoi).
    Fon.:
kəðíɾə (pir-or., Empordà, Gironès, Lluçanès, Pla de Bages, Vallès, Barcelona, Tarr., Bal.): kaðíɾɛ (Ll.); kaðíɾa (Andorra, Tortosa, Calasseit, Maestr., Val.); сəðíɾə (Palma, Manacor); kəɾíɾə (Santanyí); kaíɾa (Castelló, Murvedre, Llíria, València, Alacant); kaíɾɛ (Sueca); kaíɾɔ (Gandia, Benigànim); kaɾía (Monnòver).
    Intens.:
—a) Augm.: cadirassa, cadirarra, cadirota, cadirot, cadiratxa.—b) Dim.: cadireta, cadiretxa, cadirel·la, cadireua, cadiriua, cadirona, cadiró, cadirica, cadirenga, cadirutxa, cadiroia, cadirilla.
    Etim.:
del llatí cathĕdra, mat. sign. || 1.

2. CADIRA f.
|| 1. Porta que tapa el forat que dóna pas a l'aigua del molí, i serveix per detenir el curs de l'aigua o per desviar-la en la direcció convenient (Empordà); cast. compuerta.
|| 2. Porta que tapa el forat que dóna pas a l'aigua d'una sèquia gran (Paiporta).
    Fon.:
kəðíɾə (Pals, Banyoles).
    Sinòn.:
cadireta.
    Etim.:
extret per regressió de cadireta art. 2, mat. sign., que devia esser interpretat com a diminutiu.

3. CADIRA adj. f.
Les dents cadires: els ullals (Oliana).
    Fon.:
lez dens kaðíɾes (Oliana, segons nota del Dr. Barnils).
    Etim.:
de canina, amb contaminació de cadira art. 1.