Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  camí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAMÍ m.
|| 1. Espai apte per transitar-hi, que cal recórrer per anar d'un lloc a un altre; cast. camino. Anant per un camí encontraren un pelegrí, Llull Felix, pt. ii, c. 3. Pare e fill anaven fora camí, Pere IV, Cròn. 30. Partir la miràrem camí de Ciutat, Costa Poes. 29. I per camins que només elles veuen, s'allunyen mar endintre, Maragall Enllà 9. Robar camins: robar als vianants en despoblat. Si robar los camins era offici de cauayler, Llull Cavall. 14 v.oHavia hun cavaller qui era fort mal factor, e robava camins, Desclot Cròn., c. 2. a) Camí real: camí que posa en comunicació les poblacions principals (Ripoll, Pobla de L., Pallars, Oliana, Organyà, Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Calasseit, Morella, Castelló, Val., Xàtiva, Al.). També s'anomena a certes comarques el cami seguit (Tamarit de la L.), lo camí vell (Fraga) i es camí general (Eiv.).—b) Camí de carro: camí ample, que hi poden passar carros (Calasseit, Ribera del Cinca, Mall., Men.). També es diu camí de trilla (Cost. Cat. ii, 77).—c) Camí de ferradura: camí relativament estret, per on no poden anar carros sinó sols bísties (or., occ., val., bal.). També es diu camí de muntanya (Puigcerdà), camí d'animal (Balaguer), camí de tres peus (Vilafr. de B.). Els camins molt estrets s'anomenen camins morralers (Pla de Llobregat, Penedès).—d) Camí sender: caminet que alguns propietaris fan per anar a les seves propietats (Mall., Men.).—e) Camí de sagraments: camí que parteix des d'una església i va a una masia o altre lloc habitat, per portar-hi els sagraments (Vendrell). També s'anomena camí de combregar. Quan el camí de sagraments condueix a un cementeri, és anomenat camí de vius i morts (Empordà, Vendrell).—f) Camí misser o camí misseter: caminet de veïnat per on la gent va a missa (Ripoll, Olot).—g) Camí de creu: el camí per on se'n porten el cos del qui mor a una masia o casa solitària (St. Celoni).—h) Camí molinant o dels molinants: camí que condueix d'un poblet o masia a un molí per portar-hi el blat a moldre (or.). També s'anomena camí moliner o camí fariner.i) Camí ramader: camí per on els ramats d'ovelles poden passar i aturar-se a pasturar per les voreres (Pirineus). A València s'anomena camí assagador.j) Camí de pas: aquell camí molt estret, per on només pot passar una persona a peu, sense bístia.—l) Camí de combregar: el camí que l'amo té obligació de deixar obert o lliure perquè hi ha passat un combregar (Berga).—m) Camí de cabres: camí molt mal de transitar (or., occ., bal.). També s'anomena camí de guineu (Aguiló Dicc.).—n) Camí veïnal: el camí que va de poble a poble, o del poble al camí real o a la carretera (Cat.).—o) Camí real de perdius: expressió per designar irònicament el camp que s'ha de travessar sense camí ni viarany de cap mena (Tortosa).—p) Camí de Sant Jaume: la Via Làctia. Sobre l'estelada polsinosa del camí de Sant Jaume, Ruyra Parada 32.
|| 2. Espai que recorre un cos movent-se d'un lloc a un altre. «Fer molt de camí», «fer poc camí»: recórrer molta o poca distància.
|| 3. Acte de caminar; cast. camino. Posar-se en camí (i ant. metre's en camí): començar a caminar. Tirar camí, o Tenir son camí vers algun lloc: dirigir-se cap a un lloc determinat. Girà sa cara envers la forest e mès-se en son camí, Llull Blanq. 8, 8. E vay pendre mon camí per una estreta sendera, Turmeda Diuis. 2. Y tinguem nostre camí vers Çaragoça, Pere IV, Cròn. 360. La processó voltà... prenent dret camí a la dita Seu, Ardits, i, 3 (a. 1390). Dressant son camí ves la vileta, Metge Valter 5 v.oTirí camí fora'l portal ves l'espital, Spill 920. Tingué son dret camí deuers aquella part, Tirant, c. 248. Lo qual vengut principiaren son camí, Curial, i, 15. Aprés feren lo camí de Cerdenya, Turell Rec. 41. Tres persones que vénen cansades d'un llarch camí, Roq. 12.
|| 4. Anada; acte d'anar a un lloc determinat, especialment per dur-hi alguna cosa; cast. ida, viaje. «Hi fa més camins que una vella al seu niu» (Camp de Tarr.). A traginar ab las bestias camins de pedra, Casellas Sots 100.
|| 5. Vegada (or., occ.); cast. vez. «La meua padrina ho diu molts camins» (Esterri). «Ell ha vingut quatre camins a veure'm» (Pobla de S.). «Hai anat tres camins a la font» (Tremp, Balaguer, Artesa, Fraga). «Jo ho he sentit dir alguns camins» (Ll.). «Ham anat cent camins a Lleida» (Bellpuig). «¿Quants camins n'has menjat?» (Floresta). «No ho ha fet cap camí» (Granadella). «¿Quants camins t'ho haig de dir?» (Montblanquet). «La terra va millor si la llauren tres camins» (Selva del C.). «Algun camí el trobo» (La Canonja). «Cada camí que et veig estàs més flac» (Valls). «Un camí t'avisaré; però un altre camí que hi tornes, portaràs catxamona desseguida» (Tortosa). «Ja he vingut dos camins, i vostè no hi era» (Morella). «Un altre camí ho faré» (Vinaròs). Al carré de les Codines quants camins m'hi passejava, cançó pop. (Milà Rom. 318).
|| 6. met. a) Carrera, sèrie de treballs o vicissituds que condueixen a un resultat; cast. camino. Perque la juventut puga millor seguir lo camí de les lletres, Ordin. Univ. 1638, f. 42 v.ob) Mitjà, manera d'obrar per obtenir un resultat; cast. camino, medio. «Venia a veure si em donaria un camí per fer fer bondat al xic» (Cat.). Per camí del senyor Rector trobà en el Mas la llar que cercava, J. Folch i Torres (Jochs Fl. 1904, p. 127).
|| 7. En la muntura jacquard, espai de la post que ocupen les arcades necessàrias per aconseguir el curs de major dimensió que permeten les agulles utilitzades per la màquina (Pons ind. text.).
    Loc.
—a) De camí: immediatament, tot seguit (Fraga).—b) Anar de camí: anar de viatge, passar per un lloc anant cap a un altre.—c) Posar-se en camí: començar un viatge. Sabeu si s'es posat en camí o si es arribat, Ignor. 1.—d) Empendre el camí: començar a caminar, empendre el viatge. l se disposa a empendre son camí, Alcover Poem. Bíbl. 30.—e) Fer camí: caminar, fer via en certa direcció.—f) Dret camí: directament, sense voltera. Se'n van a Balaguer dret camí, doc. a. 1412 (arx. mun. d'Igualada).—g) Esser de vora camí, o fruita de vora camí: esser molt dolent (Val.).—h) No haver-hi camí ni carrera: no haver-hi cap mitjà de fer una cosa (Cat.).—i) No tenir camí ni carrera: no tenir cap ni peus, esser absurd (Cat.).—j) Anar pel camí carreter: complir bé les obligacions (Mall.).—l) Dar camí: derribar, o sia, canviar la proa d'una barca, per mitjà de la canya del timó i del velam, fent que la direcció del rumb faci un angle cada vegada més obert amb la del vent (Mall.).—m) Anar per bon camí, o anar pel camí: portar-se bé, obrar amb rectitud moral.—n) Anar per mal camí, o anar fora de camí: pensar o obrar sense raó. Y no anaven per mal camí, Pons Auca 87. Els estrangés mos duen gran ventatge amb so modo de presentá ses seues produccions. Y no van fora de camí, Roq. 10.—o) Sortir a camí (i ant. fer-se a camí) a qualcú: anar en sentit contrari al seu per reunir-se amb ell més prest que si l'esperassen; cast. salir al encuentro. Sentint lo metge venir aquests, encontinent se féu a camí a ells, Decam., jorn. 8.a, nov. 9.a—p) Obrir-se camí: obtenir manera de vèncer les dificultats, de conseguir una finalitat.—q) Fer son dret camí: (ant.) morir. No li puch trobar gens de pols: yo crech que ella deu hauer fet son dret camí, Tirant, c. 275.
    Refr.
—a) «Mal camí, passar-lo prest» (Mall.).—b) «An es qui va p'es camí, no el poden fer tornar arrera» (Mall.).—c) «Tots els camins van a Roma».—d) «Un camí i un mal veí, fan aixecar dematí» (Empordà, Garrotxa).—e) «Pertot hi ha cent llegües de mal camí»: vol dir que totes les coses presenten dificultats.—f) «Bon camí sempre és drecera» (Empordà).—g) «Lo viatge del pererós, que per un camí en fa dos»: es diu del qui vol dur moltes coses a la vegada, i per excés de càrrega no pot arribar i perd més temps que si en dugués poca (Manresa).—h) «Pel camí de Barcelona, qui no camina, l'estalona» (Manresa).—i) «Camí d'arena, camí de pena»: ho diuen al·ludint al camí de la vida, que, com el d'arena, és feixuc i mal de passar (Pla d'Urgell).—j) «Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a camí» (Mall.).—l) «Qui sembra en camí real, perd lo gra i perd lo jornal» (Val.).—m) «Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi» (Cat., Val.); «Ves per bon camí, i trobaràs bona fi» (Mall.).—n) «Quan aniràs de camí, no vages sens pa ni vi» (Cat., Val., Bal.).—o) «No hi ha pitjor veí que la terra a la vora del camí» (Alcoi).
    Fon.:
kəmí (pir-or., or., bal.); kamí (occ., val., alg.); сəmí (Palma, Manacor, Pollença); kemí (Sineu). De l'expressió camí real tenim recollides aquestes pronúncies: kami reáɫ (Sort, Calasseit, Morella, Xàtiva, Pego); kami ráɫ (Ripoll, Pobla de L., Oliana, Organyà, Balaguer, Artesa, Valls); kamí rέɫ (Pradell, Castelló); kəminreáɫ (Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: caminàs, caminarro, caminot.—b) Dim.: caminet, caminel·lo, caminetxo, camineu, caminiu, caminoi, caminoiet.
    Var. form.
ant.: camín (doc. a. 1331, ap. Anuari IEC, ii, 325). Aquesta forma camín es conserva actualment només en el compost mallorquí camín-real.
    Etim.:
del llatí cammīnus (<gàl·l. cammĭnos), mat. sign.