Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. campaner
veure  2. campaner
veure  3. campaner
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CAMPANER m.
|| 1. Fabricant de campanes; cast. campanero. El segell particular del campaner alterna amb el segell municipal, Est Univ. x, 190.
|| 2. Qui té per ofici tocar les campanes; cast. campanero. Semblava que el campaner fos un artista, Víct. Cat., Ombr. 9.
|| 3. Qui falta sovint a estudi o al treball (Camp de Tarr.); cast. novillero.
|| 4. Torre de les campanes (Fraga); cast. campanario.
|| 5. adj. Que té forma semblant a la de la campana. Se deien peces campaneres en el segle XVII certes peces d'artilleria que tenian la boca més gran que la culassa (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
|| 6. Llin. existent a Alaró, Alcúdia, Binissalem, Costitx. Inca, Llubí, Sencelles, etc.

2. CAMPANER, -ERA adj.
Propi del camp; cast. campestre. «Ses galines campaneres | fan ets ous de dos en dos: | un per l'amo i dos per vós, | i los pobres segadors | que mengin pedres fogueres» (cançó pop. Mall.). a) Es diu de l'arbre que està, sol enmig d'una parada (Camp de Tarr.). Una olivera enmig d'una vinya és «una olivera campanera» (Valls).—b) Aloer campaner: (ant.) propietari d'un alou en el qual no habitava. Tots los aloers són tenguts... a aqueles coses que són tenguts los altres habitadors del castel..., exceptats aloers campaners qui en altre loc habiten. Commem. 157.

3. CAMPANER, -ERA m. i f.
Nadiu o propi del poble de Campos (Mall.) o del barri del Campanar (Val.).