DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARNISSER (antigament escrit carnicer).
I. m. Home que té per ofici matar i vendre caps de bestiar; cast. carnicero. Los carnicers liguen les besties e les se meten entre 'ls peus e les aucien, Llull Cont. 108, 12. Lo dit carnicer cuydaua hauer degollat lo dit Simon, e degollà lo moltó, Eximplis, ii, 244.
II. adj.
|| 1. Que s'alimenta de carn; cast. carnicero. Lo voltor dels Pirineus és una de las aus carniceras més grossas, Bosch Rec. 144.
|| 2. Cruel, que té l'instint de matar. Per esser caualler e rey no deuries esser cruel ni carnicer e majorment contra donzelles, Tirant, c. 344. Ella vola per l'altura, | ell s'hi llansa carnicer, Costa Poes. 65.
|| 3. Que fa molta destroça, que talla o destrueix molt. Metge carnisser: metge afectat de fer operacions cruentes. Pareier carnisser: el pareller que llaura massa fondo i atropella el bestiar (Manacor). Arada carnissera: arada que té tendència a ficar la rella molt endins (Mall.). Pou carnisser: sínia que trenca molts de cadufos (Gandesa).
    Refr.—a) «Val més donar guany an es carnisser que an es potecari» (Mall.).—b) «Un dia que volia menjar carn, penjaren el carnisser»: ho diuen quan un incident casual impedeix complir un propòsit (Mall.).
    Fon.: kəɾnisé (pir-or., or., bal.); kaɾnisé (occ.); kaɾniséɾ (val.).
    Etim.: d'una forma llatina *carnīciarĭu, mat. sign. I, derivada de carne amb els sufixos -īcius i -arĭus.