DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CART m.:
V. card.

2. CART m.:
V. car, art. 1.

3. CART adj. m.,
en la pronúncia vulgar de certes comarques, per car ‘alt de preu’ (V. car art. 3).
    Fon.: káɾt (Perpinyà, Fontpedrosa, Prada, Ripoll, Ribes, Bagà, Berga, Pobla de L., Olot, Campmany, Cadaqués, Bigues, Pobla de S.).
    Etim.: de car, amb reforçament oclusiu del so de r final. El mateix cas es troba en la pronúncia vulgar per mar, or i en general dels pocs mots en què el català oriental pronuncia la r final.

4. CART m.
L'anvers d'una moneda, per oposició a la creu, que és el revers (Mall.); cast. cara. «Esser com a cart i creu»: esser dues coses molt contràries (Mall.). Amb el seu marit venien a ser just cart y creu, Rosselló Many 133. Jugar a cart o creu: jugar a cara i creu.
    Fon.: káɾt (Alaró, Inca); сǽɾt (Palma, Manacor).
    Etim.: sembla produït per una reducció de cara, que es degué convertir en car (cara i creu > car'i creu), i el car' resultant es degué identificar amb el card (pronunciat cart).

5. CART, CARTA adj.: grafia ant.,
per quart. La quarta part de blanquet e la altra carta part de litargiri, Arn. Vil. ii, 196.