Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cart
veure  2. cart
veure  3. cart
veure  4. cart
veure  5. cart
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CART m.:
V. card.

2. CART m.:
V. car, art. 1.

3. CART adj. m.,
en la pronúncia vulgar de certes comarques, per car ‘alt de preu’ (V. car art. 3).
    Fon.:
káɾt (Perpinyà, Fontpedrosa, Prada, Ripoll, Ribes, Bagà, Berga, Pobla de L., Olot, Campmany, Cadaqués, Bigues, Pobla de S.).
    Etim.:
de car, amb reforçament oclusiu del so de r final. El mateix cas es troba en la pronúncia vulgar per mar, or i en general dels pocs mots en què el català oriental pronuncia la r final.

4. CART m.
L'anvers d'una moneda, per oposició a la creu, que és el revers (Mall.); cast. cara. «Esser com a cart i creu»: esser dues coses molt contràries (Mall.). Amb el seu marit venien a ser just cart y creu, Rosselló Many 133. Jugar a cart o creu: jugar a cara i creu.
    Fon.:
káɾt (Alaró, Inca); сǽɾt (Palma, Manacor).
    Etim.:
sembla produït per una reducció de cara, que es degué convertir en car (cara i creu > car'i creu), i el car' resultant es degué identificar amb el card (pronunciat cart).

5. CART, CARTA adj.: grafia ant.,
per quart. La quarta part de blanquet e la altra carta part de litargiri, Arn. Vil. ii, 196.