Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cassola
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASSOLA f.
|| 1. imatge  Recipient de terra o de metall, de boca rodona molt ampla, i de poca fondària, que serveix per a coure-hi diversos guisats (pir-or., or., occ., val.); cast. cazuela. Frit e en caçola o en greylles, Eximenis Terç del Crestià (ap. Roca Medic. 143). Una caçola de terra, doc. a. 1405 (Roca Hosp. 85). Una caçola d'aram, doc. a. 1410 (Alós Inv. 15). Una ola e una cassola e dos topins, tot de terra, doc. a. 1429 (Roca Hosp. 106). Lo pa que sia rallat torra'l en una paella o caçola, Robert Coch, f. 11. Cassola francesa: classe de cassola més fonda que les ordinàries, i de cul pla amb un viu al fons. Cassola de peça o cassola tripera: la que és molt gran, que hi poden coure molta cosa junta (Labèrnia-S. Dicc.). Cassola plana: la que té el sòl pla (Xàtiva). Cassola redona: la que té el sòl semiesfèric (Xàtiva).
|| 2. Guisat de diferents classes que es sol fer dins el dit recipient; cast. cazuela. Los forners deuen coure lo pa..., e si'n cremen ne'n affoylen negú, ne panada, ne caçola, ne re que hom los liure que meten al forn per coure, deuen-ho tot emenar, Cost. Tort. IX, xiii, 3. Rebeca, | com féu caçola | a Jacob fill, | de hun conill | o cabridet | feu-ne broet, Spill 8064. «Es cervellet d'un pinsà | i sa sang d'una titina | i s'amor d'una fadrina, | saps quina cassola fa!» (cançó pop. Mall). Especialment: a) Menja tradicional del Dijous gras, feta d'arròs, peus, morro i orella de porc, sucre i ous (or., occ.). En alguns pobles en diuen arròs gormand.b) Menja que consisteix en bacallà i patata amb suc, o arròs amb bacallà, arròs amb peix o cosa semblant, que es fa en cassola, així com el recapte se fa en olla (Tortosa).—c) Cassola de carn: guisat de carn sofregida i cuita amb brou i tallades de xulla i assaborada després amb moraduix, alls, ciurons, pèsols, bessons de fava, tomàtigues, carxofes, pebre-bo, safrà, sal i canyella (Mall.).—d) Cassola de peix: guisat de peix cuit amb sofrit de ceba, julivert, alls, panses, pinyons, pebres, tomàtiga i un poc de moraduix (Mall.).
|| 3. Un dels dos cossos d'un alambí. Un alambich, la cuberta de plom e la cassola de aram, doc. a. 1523 (Alós Inv. 39).
|| 4. Cossiol de sabater per a posar la sola en remull (Senterada).
|| 5. Pedra plana circular, col·locada horitzontalment en terra, i damunt la qual es posen els cofins plens de pasta d'oliva per a premsar-los amb la lliura; té un rec al voltant per a recollir l'oli que raja dels cofins i conduir-lo a les piques bessoneres (Montblanc, Val.); cast. alquerque.
|| 6. Receptacle que conté l'oli i el ble de la llàntia (Sta. Eulàlia de Puig-oriol, ap. Griera Tr.)
|| 7. Cavitat que queda en el casc d'una bístia després que l'hi han rascat amb la ronyeta i li han tret els formigols (St. Quintí de Mediona, ap. BDC, xxii, 104).
|| 8. En el teler mecànic, concavitat que hi sol haver a un costat, a continuació del catxapit de davant, i la forma de la qual és a propòsít per a posar-hi la llançadora (Barc.).
|| 9. Barrina cònica que empren els boters per engrandir els forats de les bótes (Barc., Tarr., Mall.).
|| 10. Capell gros, estrany o ridícul (Ciutadella).
|| 11. Bolet rodonenc, molt trencadís de tan tendre que és, i molt còncau per dins (Solsona).
|| 12. Peça rodona del treball de ganxet, en la qual no hi ha prou punts o se treballa tibant massa i no queda prou pla (Llofriu).
|| 13. Componedor ample amb el qual els impressors poden compondre unes quantes línies; cast. cazuela (Salvat Enc.).
|| 14. Cassola de s'ui: parpella (Eiv.); cast. párpado.
|| 15. La part més alta del teatre, destinada als espectadors que paguen més poc d'entrada (Mall.); cast. paraíso. Messions que't feren pendre cassola, Ignor. 6. Y qualque vespre a veure el «Trovador», de dalt sa cassola, Maura Aygof. 27.
|| 16. Tertúlia o conjunt de persones que se tracten i s'avenen molt (Val.); cast. camarilla. Esser de la cassola: esser de la reunió.
|| 17. Joc de nois (Rib. d'Ebre, Morella). Els jugadors es distribueixen en parelles; una parella paga, i els dos que la formen s'asseuen en terra amb els peus junts els de l'un amb els de l'altre, i les altres parelles els salten; després es posen escamarlats, i els altres també els salten; llavors es posen amb el peus amunt, o bé amb un peu sobre l'altre, etc., i en totes aquestes posicions els altres jugadors han de saltar-los sense tocar-los els peus; si un jugador, en el moment de saltar, toca els peus dels qui paguen, passa a pagar ell i la seva parella.
|| 18. Donar cassola: en el joc de «fulla d'espareguera», pegar al jugador que ha endevinat el que havia dit el qui fa de mare (Muro).
|| 19. Donar cassola: vèncer qualcú en una disputa o qüestió (Sineu).
    Loc.
—a) Anar-se'n de cassola: sortir de la qüestió, desviar una discussió de l'assumpte que es tractava (Pont de S.).—b) Eixir-se de cassola: rompre en paraules injurioses, sortir de polleguera (or.); cast. salir de sus casillas, desbocarse.—c) Bona nit viola, ja t'hi tinc a la cassola: ho diuen quan qualcú s'ha deixat enganyar o agafar (Llofriu).
    Refr.
—a) «La cassola plena, a molts treu de pena» (Pineda).—b) «Pardal que vola, a la cassola» (Val.).
    Fon.:
kəsɔ́lə (pir-or., Empordà, Collsacabra, Lledó, Rupit, Mall., Men., Eiv.); kəsɔ́lɛ (Ribes, Olot, Vic, Torelló, Manresa, Vilafr. del P., Maó); kasɔ́lɛ (Sort, Organyà, Tremp, Balaguer, Fraga, Gandesa, Sueca, Alcoi); kasɔ́lɔ (Esterri, Pont de S., Gandia, Xàtiva, Pego, Al., Monnòver); kasɔ́la (Tamarit, Tortosa, Cast., Val.).
    Intens.
—a) Augm.: cassolassa, cassolarra, cassolota, cassolot.—b) Dim.: cassoleta, cassoletxa, cassoleua, cassolina, cassolí, cassoliua, cassolona, cassolinoia, cassolarrina.
    Sinòn.:
— || 1, greixonera, tià;— || 4, cassol, cossiol;— || 5, bassi, cofinera, escudella;— || 15, galliner.
    Etim.:
derivat de cassa.