DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASTANYA f.
|| 1. Fruit de l'arbre Castanea vulgaris (V. castanyer); cast. castaña. Caffiç de nous e d'auellanes e de castanyes e de tota altra fruyta seca, Cost. Tort. IX, xv, 19. Mengen lo pa de castanyes, e beuen aygua en còpia, Eximenis II Reg., c. 40. Ermodatills... sian a manera de castanyes pasades, Conex. spic. 18. Enrotllar castanyes: costum d'enrondar els xicots als carros i bísties quan tornen de la fira de la Selva, ans de Tots-Sants, perquè els tiren castanyes (Tarr.).
|| 2. Planta de la família de las solanàcies: Datura stramonium (Vayreda Flòr.); cast. estramonio, higuera loca, manzana espinosa.
|| 3. Castanya d'aigua: planta de la família de les trapàcies: Trapa natans (Cat.); cast. castaña de agua. (V. cairell). El fruit d'aquesta planta és consemblant a una avellana amb quatre robustes puntes i una serreta ganxuda a cada costat.
|| 4. Castanya de Mallorca: nom humorístic dels aglans (Llofriu). «Els aglans són castanyes de Mallorca, que només en menja la gent porca» (dita popular).
II. || 1. Botella de ventre ample, generalment petita i de vidre verdós, que es sol emprar per tenir untures i aixarops; cast. castaña. Una castanya de vidre, doc. a. 1444 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). De les ampolles, castanyes e altres vexells grossos e dobles, doc. a. 1453 (BSAL, iii, 141). Una castanya de vidre cuberta de verga, Inv. Pellisso. Tragué de dins sa butxaca una castanya de totes-herbes y m'obligà a beure un glop, Maura Aygof. 132.
|| 2. Porció de cabells que una dona duu lligats darrera el cap en forma rodonenca (or., occ., val., bal.); cast. moño, castaña.
|| 3. Castanya de mar: eriçó de mar, vogamarí (or.); cast. erizo de mar.
|| 4. Animalet que rosega les arrels dels ceps joves i de les oliveres (Vimbodí, Montblanc). S'estira i s'arronsa, i també és anomenat llanterna.
|| 5. Excrement del bestiar de peu rodó (or.).
|| 6. Testicle d'animal de llana o cabrú (Ripollès, Lluçanès, Berguedà, ap. BDC, xix, 114).
|| 7. Cop violent; cast. golpe, castaña. Se diu principalment del cop pegat amb la mà, però també es pot dir de qualsevol cop fort. «Li donà una castanya que el va fer caure de bocadents». «L'autobús ha pegat castanya a un arbre i l'ha tombat».
|| 8. a) Mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble (Men.).—b) Engany, contrarietat (Maestr.); cast. chasco.
|| 9. Cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi (en l'argot dels malfactors barcelonins).
    Loc.—a) Esser més clos que una castanya: esser molt tancat, molt mal d'obrir (Mall.).—b) Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya: no assemblar-se gens (Mall., Men.).—c) Alçar-se amb la castanya torta: aixecar-se amb mal humor (Vinaròs, Cast., Val.).—d) Treure les castanyes del foc sense cremar-se: fer una cosa perillosa per mà d'altri.—e) Donar castanya: negar una cosa al qui la demana; donar carabassa (val.).
    Refr.—a) «Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal» (or.).—b) «Qui juga, no torra castanyes» (Vinaròs).—c) «En dintre de la castanya, hi és la maganya» (Alg.).—d) «La castanya de Na Vica: com més se l'arregla, més se l'embolica» (Llofriu).—e) «Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen».